L'Ajuntament de Barcelona continua expandint el seu Pla de Videovigilància amb la instal·lació de noves càmeres en punts estratègics de la ciutat. S'afegiran onze unitats als Búnquers del Carmel, trenta a l'Anella Olímpica, dinou al Parc de Pegaso, trenta a la Fira de Bellcaire i Fort Pienc, i també al Passeig del Born. Aquests espais, que reben una gran afluència de públic, s'integraran a la xarxa de seguretat ciutadana existent.
Aquestes noves autoritzacions, que complementen les fases 2 i 3 del pla, representen un avenç significatiu en la videovigilància policial de zones considerades sensibles per la seguretat, la convivència i la gestió de grans concentracions de persones. L'objectiu és millorar la prevenció i la capacitat de resposta davant incidents a l'espai públic.
A més, l'Ajuntament ha obtingut un informe favorable per instal·lar càmeres en diversos espais de Nou Barris, com el Parc de la Guineueta, la plaça d'Àngel Pestaña i la plaça Roja, així com a la plaça Universitat a l'Eixample. Actualment, s'espera l'autorització final per poder tramitar aquests projectes, amb previsió d'instal·lació abans del 2027.
Aquestes actuacions se sumen a les ja implementades en la Fase 1, que inclouen 26 càmeres operatives a la Plaça de Catalunya i al Front Marítim. També estan en marxa treballs per instal·lar sis càmeres a l'Avinguda de la Catedral i vint més a la Plaça Reial. La primera fase també preveu la renovació de les 30 càmeres de l'edifici de l'Ajuntament i la instal·lació de 21 noves a la Rambla del Raval.
Amb les 26 càmeres ja actives, la ciutat compta actualment amb 186 dispositius. El Pla de Videovigilància preveu arribar a les 500 noves càmeres distribuïdes en 34 espais fins al 2027, sumant un total de 660, per cobrir tots els districtes i reforçar la seguretat i la prevenció.
La selecció dels emplaçaments es basa en criteris objectius com l'anàlisi de la delinqüència, la vulnerabilitat d'espais i indicadors policials. Les càmeres tenen una doble funció: preventiva i dissuasiva, i faciliten la investigació policial i la recollida d'evidències.
Tot el desplegament es realitza amb garanties jurídiques i sota el control de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya, complint els principis de necessitat, proporcionalitat i mínima intromissió. El sistema no incorpora reconeixement facial ni intel·ligència artificial, i la gestió de dades segueix la normativa vigent.
La superfície videovigilada representarà aproximadament el 5,16% de l'espai públic un cop completades les quatre fases, concentrant els dispositius on hi ha necessitats acreditades de seguretat, buscant un equilibri amb els drets fonamentals.
Aquesta iniciativa s'emmarca en una estratègia integral de seguretat que combina més presència policial, innovació tecnològica, coordinació institucional i reforç de la convivència, incloent l'increment d'efectius de la Guàrdia Urbana i la nova Ordenança de Convivència.
