La situació de l'habitatge a Barcelona es reflecteix en l'increment del nombre de persones empadronades sense un domicili fix, conegut com a padró fictici o social. A maig, la ciutat comptava amb 48.832 persones inscrites sota aquesta modalitat, una xifra que s'ha multiplicat per dotze en una dècada, passant dels poc més de 4.000 registrats el 2016. Aquesta situació es dona quan les persones viuen al carrer o en propietats on no se'ls permet l'empadronament ordinari.
Històricament, Barcelona ha estat un punt d'atracció per a persones que troben dificultats per empadronar-se en municipis metropolitans, els quals sovint neguen aquesta possibilitat. Els serveis socials de la ciutat han arribat a animar aquests ciutadans a provar sort a la capital catalana.
Fa dos anys, l'Ajuntament va iniciar un procés per sanejar el padró, garantint que els empadronats residissin realment a la ciutat. Això va implicar el final de l'autorització per empadronar persones als locals d'entitats sanitàries i socials si no oferien llit, una mesura que afectava aproximadament 1.700 persones. La gerent de serveis socials, Marta Clari, va justificar aquest canvi argumentant que la protecció original per a malalties infeccioses ja no era el motiu principal, ja que Salut garanteix la targeta sanitària independentment del padró.
Es van introduir canvis en el padró social, augmentant les inspeccions in situ per verificar la residència. S'ha passat de controls aleatoris a verificacions periòdiques per donar de baixa altes presumptament falses. Segons Clari, les peticions d'alta del padró social han disminuït del 75% al 55-60%, indicant que la mesura podria estar dissuadint empadronaments no justificats.
Malgrat els canvis, les dades mostren un creixement general dels empadronaments sense domicili fix, paral·lel a l'augment dels empadronaments ordinaris. Al maig del 2024, hi havia 45.000 persones registrades en el padró ordinari. Dels empadronaments sense domicili fix, la majoria (41.313) corresponen a residents sense vincle amb els serveis socials, mentre que uns 7.500 sí que tenen un expedient obert.
Entitats com Arrels Fundació critiquen que el canvi en el padró ha dificultat un tràmit essencial per a persones vulnerables. Robert Walker, cap de l'equip de carrer d'Arrels, lamenta que les comprovacions generin estrès i neguit entre les persones sense llar, que poden perdre el mòbil o moure's constantment. Sosté que el servei s'ha d'adaptar a les necessitats dels ciutadans, no a l'inrevés.
