Aquesta lentitud administrativa, que pot arribar a gairebé un any, no és una qüestió aïllada, sinó un reflex d'un problema estructural que afecta la dinàmica econòmica de la capital catalana. La situació és similar en el sector de l'habitatge, on les llicències per a obra nova i rehabilitacions triguen 319 dies, i les reformes, 266 dies.
El sistema actual es basa en una desconfiança implícita cap a l'empresari, que ha d'esperar nombrosos informes i validacions abans de poder iniciar la seva activitat. Durant aquest període, els comerciants assumeixen costos de lloguer i financers sense generar ingressos, mentre que l'administració no es fa responsable dels retards. Aquesta dinàmica pot provocar que molts projectes no arribin a obrir o ho facin en una situació de fragilitat financera.
Quan la regulació es converteix en obstacle sistemàtic, la ciutat perd diversitat, identitat i dinamisme.
Aquesta burocràcia prolongada afavoreix les grans empreses amb capacitat financera per suportar mesos sense facturar, mentre que penalitza els petits emprenedors. En contrast, altres models europeus i anglosaxons opten per un sistema de declaració responsable amb obertura immediata i inspecció posterior, prioritzant la confiança i el control a posteriori.
La conseqüència d'aquesta situació és visible als carrers de Barcelona, amb locals buits i la desaparició de comerços autòctons. La ciutat ha de decidir si vol ser un motor d'activitat econòmica o un fre, ja que una tramitació de 340 dies per obrir un negoci no és només un tràmit, sinó una declaració del model de ciutat que es vol construir.
“"Barcelona ha de decidir si vol ser una ciutat que acompanya o una ciutat que frena."
