La ciutat de Barcelona estrena un nou portal del Nomenclàtor, una eina digital que permet explorar de manera més accessible el nom oficial, actual i històric dels carrers, places, jardins i espais públics. El web posa a disposició de la ciutadania les fitxes dels més de 4.600 vials de la ciutat, incloent-hi informació històrica, contextualització dels noms i eines de consulta avançada.
Aquesta renovació respon a la necessitat d'actualitzar una base de dades històrica i complexa, ja que l'antic web tenia vint anys. La nova plataforma ofereix la consulta de la història dels carrers, l'any d'aprovació, el recorregut, fotografies i informacions detallades, així com la localització dels vials sobre el mapa de la ciutat. També permet obtenir l'acreditació de canvi de nom de carrer per realitzar tràmits.
Una de les novetats destacades és la possibilitat de fer consultes i proposar noves denominacions directament a la Secretaria de la Ponència del Nomenclàtor. Aquest nou canal de comunicació agilitza la gestió amb la ciutadania, que també podrà consultar els criteris generals, el procediment d'assignació de noms als espais públics i el funcionament de la Ponència.
El nou web del nomenclàtor pretén ser una porta d'entrada a la memòria democràtica de la ciutat, contribuint a entendre Barcelona com una urbs construïda a partir de múltiples memòries. Aquesta iniciativa s'emmarca en el Pla estratègic de polítiques de memòria de l’Ajuntament 2026-2030, que inclou la revisió del nomenclàtor per incorporar criteris de memòria democràtica, perspectiva de gènere i visibilització de col·lectius infrarepresentats.
En els darrers anys, Barcelona ha impulsat una política activa de feminització del nomenclàtor. Entre les dues ponències d'aquest 2026, s'han aprovat 21 noves denominacions dedicades a dones representatives de la cultura, la ciència, la filosofia, l'activisme social, el sindicalisme i la política. Més de la meitat dels nous espais aprovats durant l'actual mandat porten nom de dona.
Entre les noves incorporacions destaquen figures com les escriptores Isabel Clara-Simó, Teresa Pàmies i Anna Maria Moix, la fotògrafa Colita, la represaliada antifranquista Mercedes Núñez Targa, la mestra republicana Nativitat Yarza Planas, la pionera del fotoperiodisme Gerda Taro, la cofundadora de Mujeres Libres Mercè Comaposada, i les filòsofes Hannah Arendt i Simone Weil. També es reconeixen figures vinculades a les memòries LGTBI, com Carmen de Mairena.
