Les zones urbanes concentren cada cop més població, fet que les fa més vulnerables a fenòmens climàtics extrems com la calor intensa i les pluges torrencials. Tot i ocupar només el 2% de la superfície terrestre, les àrees urbanes són responsables del 70% dels gasos d'efecte hivernacle.
Fa dues dècades, ciutats com Barcelona es van unir a la xarxa C40 Cities per compartir idees i experiències en la lluita contra el canvi climàtic. Segons Júlia López Ventura, directora per a Europa de la xarxa, és fonamental entendre com actua la calor a la ciutat i identificar les poblacions més vulnerables per dissenyar actuacions efectives, tant a l'interior de les llars com a l'espai públic.
Un refugi climàtic es defineix com un espai, interior o exterior, que ofereix confort tèrmic (entre 25 ºC i 26 ºC) durant episodis de temperatures extremes. El concepte va sorgir als Estats Units amb ciutats com Duluth i Buffalo el 2019, i ràpidament es va estendre a altres membres de la xarxa C40 Cities.
A Barcelona, la prioritat és considerar la calor com un criteri clau en la definició de l'espai públic. Irma Ventayol, directora de l'Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la ciutat, explica que es van inspirar en el model nord-americà per adaptar-lo a la realitat barcelonina. La ciutat aprofita la seva àmplia xarxa d'equipaments públics, com biblioteques i centres cívics, per convertir-los en refugis climàtics, especialment aquells amb sistemes de climatització.
Aquesta adaptació, que integra equipaments climatitzats per a activitats de lleure, ha servit d'inspiració per a altres ciutats, incloses aquelles que inicialment van aportar el model, demostrant la força del treball en xarxa.
