Barcelona inverteix 1.419 € per banc i la meitat per cadira en mobiliari urbà

La ciutat ha adquirit més de 8.600 elements entre 2023 i 2025, mentre veïns i experts debaten sobre la seva distribució i disseny.

Imatge genèrica d'un seient individual de mobiliari urbà en un carrer de ciutat.
IA

Imatge genèrica d'un seient individual de mobiliari urbà en un carrer de ciutat.

L'Ajuntament de Barcelona ha destinat una mitjana de 1.419 euros per cada banc i 774 euros per cada cadira instal·lada entre 2023 i 2025, sumant un total de 8.613 nous elements de mobiliari urbà.

Aquesta inversió es distribueix en 3.058 adquisicions el 2024, la remesa més gran del trienni, seguida de 2.954 el 2023 i 2.601 el 2025. Malgrat les xifres, la dotació de seients a l'espai públic genera debat entre els residents i experts en urbanisme.

Els carrers verticals i amb pendents no tenen bancs.

Des de barris com Sagrada Família, els veïns lamenten la manca de bancs en zones amb desnivell, mentre que a Can Baró, amb voreres estretes, la instal·lació es complica. Altres associacions, com la de Diagonal Mar o la del Maresme, no reporten problemes de quantitat, sinó de manteniment o neteja.
La Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), a través de la seva vicepresidenta Ana Menéndez, assenyala la manca de bancs en zones amb alta concentració de terrasses, com el carrer Blai o la Plaça Reial, i en moltes places petites de Ciutat Vella. El districte de Gràcia és el que concentra la xifra més baixa de seients, una situació que Àngel Urraca, resident amb mobilitat reduïda, considera 'totalment insuficient'.

"És un urbanisme molt defensiu o preventiu, que busca que la gent no embruti, no pernocti i acaba expulsant no només els col·lectius que suposadament són indesitjables, sinó també els ancians, per exemple."

Mirela Fiori · Directora del màster de Ciutat i Urbanisme de la Universitat Oberta de Catalunya
El disseny del mobiliari també és objecte de crítica. La Fundació Arrels identifica les cadires individuals com a exemples d'arquitectura hostil, que afecten especialment les persones sense llar. Mirela Fiori, de la Universitat Oberta de Catalunya, qualifica la substitució de bancs per cadires fixes com una 'política molt hostil'. Per contra, Anna Maria Puig, investigadora de la Universitat de Vic, defensa que els seients individuals compleixen la funció de descans si estan prou propers per fomentar la interacció social.
La supressió de seients, com la que va ocórrer a la superilla de Sant Antoni, també genera controvèrsia. Màrius Navazo, especialista en espai públic de Gea21, argumenta que la retirada de bancs no hauria de basar-se en simples molèsties, sinó en problemes més greus, i que la ciutat necessita bancs per evitar que els carrers siguin inhòspits. Fiori afegeix que 'retirar bancs no és la solució, posar cadires aïllades fixes tampoc i els bancs de formigó fred sense respatller acaben expulsant a tots'.