Les dades del padró municipal a 1 de gener de 2026 revelen una població total de 1.729.963 habitants, un lleuger retrocés respecte a l'any anterior. Set dels deu districtes barcelonins han experimentat pèrdues poblacionals, mentre que Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu han registrat increments menors. El tinent d'alcaldia, Jordi Valls, ha atribuït aquest descens a correccions administratives en el padró, assenyalant que Barcelona continua sent una "porta d'entrada" al territori.

La caiguda poblacional seria molt més pronunciada si no fos per la immigració, ja que el creixement natural vegetatiu és negatiu. La natalitat ha assolit mínims històrics, amb 11.012 naixements el 2025, la xifra més baixa des de 1900, exceptuant l'any 1939. La diferència entre naixements i defuncions (14.557) deixa un saldo negatiu de 3.549 persones. Només Ciutat Vella, amb un 54,8% de població estrangera, aconsegueix més naixements que defuncions.

L'envelliment és una tendència clara, amb una edat mitjana que puja als 44,6 anys i un rècord de 1.196 persones centenàries, majoritàriament dones. Paral·lelament, s'observa un èxode juvenil: molts joves espanyols abandonen la capital catalana, principalment cap a altres municipis de Catalunya (68,4%) i de la resta d'Espanya (23,7%), sovint a causa de la crisi de l'habitatge. Això ha portat a un augment dels domicilis unipersonals, que ja superen els 218.000.

La migració es consolida com el principal motor demogràfic de la ciutat. El 81,6% dels nous empadronats són adults joves nascuts a l'estranger, i un 44% d'ells posseeixen titulació universitària, elevant el nivell acadèmic general. La població nascuda a Barcelona representa ara el 44,6%, mentre que els nascuts a l'estranger sumen 626.924 (36,2%), amb una majoria provinent d'Amèrica. La ciutat acull 182 nacionalitats diferents.