La mesura ha prosperat en una comissió extraordinària de drets socials amb el suport de diversos grups municipals, que han criticat la iniciativa per considerar-la inadequada per a l'entorn escolar. Tot i que el programa s'havia plantejat per a una quinzena de centres a tot el territori, el consistori ha assenyalat que a la capital catalana no s'ha arribat a implementar en cap escola ni institut.
Durant el debat, els grups impulsors de la proposta han defensat que els conflictes en l'àmbit educatiu s'han d'abordar des d'una perspectiva pedagògica i comunitària, rebutjant la presència estable de cossos policials dins les aules. Així mateix, han aprofitat per reclamar més recursos, millores salarials i un increment de la plantilla docent per fer front a les necessitats actuals del sector.
“"L'educació no demana policies a les escoles, és injustificat i està allunyat de les necessitats reals de la comunitat educativa."
Per la seva banda, el govern municipal ha defensat el model de convivència i seguretat ja consolidat a la ciutat, que actua davant situacions complexes o d'absentisme en entorns vulnerables. Tot i coincidir en alguns punts, han votat en contra de la proposició en considerar-la un instrument de confrontació política contra l'executiu autonòmic, defensant que la prioritat ha de ser la inversió en el sistema educatiu.
