Bartomeu defensa la legalitat dels pagaments a un advocat i al Club Laietà

L'expresident del Barça nega irregularitats en les comissions del cas Neymar i les compensacions per les obres de l'Espai Barça.

Imatge genèrica d'un mall de jutge sobre una taula amb un estadi difuminat al fons.
IA

Imatge genèrica d'un mall de jutge sobre una taula amb un estadi difuminat al fons.

L'expresident del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, ha comparegut aquest dijous davant el Jutjat d'Instrucció número 16 de Barcelona per defensar la seva gestió al capdavant de l'entitat blaugrana.

Durant la seva declaració, Bartomeu ha sostingut que les operacions sota sospita per administració deslleial es van ajustar a la legalitat. En concret, s'ha referit a la minuta d'1,7 milions d'euros abonada a l'advocat José Ángel González Franco. Segons l'expresident, aquest pagament estava vinculat a l'estalvi de 17 milions d'euros que el club va aconseguir en la multa del cas Neymar gràcies a la negociació de la conformitat.

"La comissió pagada a l'advocat estava justificada perquè va negociar la conformitat en el cas Neymar."

Josep Maria Bartomeu · Expresident del FC Barcelona
D'altra banda, l'exdirigent ha justificat l'entrega d'1,5 milions d'euros al Club Esportiu Laietà. Aquests fons, segons la versió de la defensa, servien per compensar les molèsties acústiques i de pols derivades de les obres de l'Espai Barça i l'enderroc de l'antic Mini Estadi, evitant així possibles al·legacions que haurien frenat el projecte urbanístic.
La Fiscalia de Delictes Econòmics, però, manté l'acusació d'administració deslleial continuada, estimant un perjudici total de 30 milions d'euros per al club. La investigació, que va arrencar arran d'una denúncia de la junta de Joan Laporta el gener del 2022, també implica altres exalts càrrecs com Òscar Grau, Roman Gómez Ponti i Jordi Mestre.
Precisament, Jordi Mestre hauria negat haver signat el contracte d'intermediació pel fitxatge del jugador Malcom, assegurant que la seva firma va ser escanejada sense permís. Aquest cas és la tercera pota d'una instrucció que també analitza pagaments opacs en l'arribada d'Antoine Griezmann procedent de l'Atlètic de Madrid.