Carlos Benpar és una figura clau per comprendre el cinema al nostre país, destacant per la seva disciplina moral i la seva visió del cinema com a espectacle. La seva obra combina tècniques de rodatge tradicionals amb eines digitals, sempre reivindicant la creació cultural com un espai vulnerable a censures ideològiques, econòmiques i polítiques.
La trajectòria cinematogràfica del director, originari del Clot, es remunta al 1968 amb el rodatge del seu primer llargmetratge, Soplo de esplendor. Aquesta pel·lícula va ser presentada al Festival de Locarno cinc anys més tard, el 1973.
A més de la seva tasca com a cineasta, Benpar també ha publicat quatre llibres. La seva darrera obra, Tótem sin tabú, és un recull de memòries que aborda temes com el cinema, la relació amb la seva mare, l'amor i la presència constant de la mort.




