La portaveu del Govern, la consellera Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al consell executiu, ha evitat pronunciar-se directament sobre si l'executiu avalava aquest tipus d'infiltracions. No obstant això, ha negat qualsevol ingerència política en l'operació policial, subratllant la necessitat que la policia actuï amb autonomia.
“"Totes les decisions es prenen d’un punt de vista operatiu. Són els comandaments policíacs els qui decideixen la proporcionalitat sense cap mena de directiu política. Hi ha d’haver una autonomia imprescindible."
Els Mossos d'Esquadra han justificat la infiltració com una valoració de riscos en el context de la vaga de docents, assegurant que les seves actuacions sempre es basen en la legislació vigent i les competències assignades. La consellera d'Interior, Núria Parlon, compareixerà al Parlament el 13 de maig de 2026 a les 16:30 hores per oferir explicacions i respondre les preguntes dels grups parlamentaris.
El Govern ha defensat que aquestes operacions policials s'han de regir pels criteris d'oportunitat i proporcionalitat. La portaveu ha indicat que caldrà una revisió per avaluar si aquests criteris es van ajustar al cas concret.
La infiltració ha generat un considerable malestar i indignació en la comunitat educativa. Sindicats com USTEC, la CGT i la Intersindical han anunciat accions judicials, argumentant que l'operació dels Mossos ha vulnerat drets fonamentals com el de reunió, el de vaga i la llibertat sindical. En ser preguntada sobre aquesta qüestió, la consellera Paneque ha reiterat la importància de garantir el dret de vaga i que l'actuació policial sigui proporcional i oportuna.
“"El dret de vaga ha d’estar garantit, l’actuació vinculada en àmbit de seguretat ha de ser proporcional i oportuna."
Un jurista i catedràtic de filosofia del dret ha defensat que la infiltració dels Mossos en l'assemblea de docents vulnera drets fonamentals, plantejant objeccions constitucionals significatives. Segons la seva anàlisi, hi ha almenys tres drets potencialment afectats: la llibertat sindical, el dret de reunió i el dret d'intimitat ideològica i associativa.
Pel que fa a la llibertat sindical, la presència encoberta de policies podria tenir un "efecte desmobilitzador" sobre l'activitat sindical. Respecte al dret de reunió, la infiltració suscita dubtes seriosos de proporcionalitat, ja que no consta públicament cap investigació judicial oberta ni indicis de delictes violents que justifiquessin l'actuació. Finalment, sobre el dret d'intimitat ideològica i associativa, la recollida d'informació sobre els participants podria afectar la protecció de dades sensibles, protegides per la normativa espanyola i europea.
Tant l'advocat d'un dels sindicats com el jurista recorden que el Tribunal Constitucional espanyol i el Tribunal Suprem espanyol estableixen que la infiltració ha d'estar molt justificada per a delictes específics, com la investigació d'organitzacions criminals, i sempre que hi hagi indicis clars de criminalitat.
