Catalunya ha registrat un notable increment poblacional entre el 2022 i el 2026, passant de 7,76 a 8,20 milions d'habitants, segons dades de l'Idescat. Aquest creixement, de 440.000 persones, es deu principalment a l'arribada de 530.000 persones nascudes a l'estranger, mentre que els nascuts a Catalunya han estat 30.000. Es calcula que uns 120.000 espanyols han retornat al seu país d'origen, possiblement jubilats buscant millor poder adquisitiu.
L'arribada d'aproximadament mig milió d'estrangers en quatre anys ha elevat el percentatge de població forana a Catalunya al 26,3%. Malgrat aquesta transformació demogràfica, el país encara no ha abordat un debat públic estructurat sobre les implicacions econòmiques, socials i institucionals d'aquest fenomen. Un nou document d'Economistes pel Benestar, presentat al Col·legi d'Economistes de Catalunya, subratlla que la immigració és un element estructural clau per al futur de Catalunya, imprescindible per sostenir l'activitat econòmica i el sistema de benestar.
L'estudi alerta que el model econòmic actual, caracteritzat per activitats de baixa productivitat i sous baixos, ha absorbit majoritàriament mà d'obra immigrant en ocupacions precàries. Aquesta dinàmica, agreujada per un sistema de finançament autonòmic insuficient, perpetua la dualització del mercat laboral, posa en perill la sostenibilitat de l'estat del benestar i limita la millora de la productivitat i la cohesió social.
Josep Reyner, coautor del document, assenyala dues conclusions principals: la política migratòria actual no és adequada a les necessitats del país i cal canviar-la urgentment. La taxa d'atur de la població estrangera a Catalunya va arribar al 18,6% el primer trimestre del 2026, molt superior al 7,7% de la població espanyola. Reyner destaca que molts empresaris catalans afirmen no trobar treballadors, malgrat que la formació dels nouvinguts és generalment baixa i sovint tenen dificultats per convalidar els seus estudis.
La integració social és deficient, com demostra l'alta taxa de pobresa i abandonament escolar entre els estrangers, així com un retard educatiu d'un any i mig respecte als alumnes autòctons segons l'informe PISA. La segona generació immigrant repeteix els patrons ocupacionals dels pares, una situació considerada molt greu.
Aquesta situació genera pressió sobre l'habitatge i els serveis públics (educació, sanitat), evidenciant la manca de planificació dels fluxos migratoris i la inadequació del model de finançament autonòmic, pendent de revisió des del 2014. Catalunya, com a principal receptora d'immigració a Espanya, assumeix costos elevats en serveis públics i infraestructures, però el finançament actual no reflecteix ni la intensitat migratòria ni l'augment poblacional.
El document també emfatitza la importància de la llengua i la cultura catalanes com a eix central de qualsevol política migratòria per a la cohesió social. Es necessiten polítiques actives d'acollida lingüística i cívica, juntament amb una exigència clara d'integració.
Els economistes defensen una nova política migratòria explícita i coherent que prioritzi la planificació de fluxos, l'adequació als perfils professionals, la lluita contra la precarietat i la integració en tots els àmbits. Paral·lelament, proposen una transformació del model productiu cap a un de major valor afegit.
La immigració pot ser una oportunitat per a Catalunya si s'integra en una estratègia de prosperitat compartida basada en la productivitat, el capital humà, la pertinença col·lectiva i institucions sòlides. Sense aquest marc, els riscos superaran els beneficis; amb ell, la immigració pot ser una palanca clau per al progrés econòmic, la cohesió social i la sostenibilitat de l'estat del benestar.
El debat sobre com abordar aquest fenomen és crucial per a l'equilibri social, econòmic i polític de Catalunya en els temps immediats. El document també assenyala que el dèficit fiscal agreuja la situació, limitant la capacitat de resposta de les institucions catalanes.
