Mentre Catalunya rep cada cop més turistes internacionals, els viatges i excursions dels propis catalans dins del territori han baixat un 25,6% respecte al 2019. Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), recopilades per l'ARA, indiquen una reducció del 19,1% en els viatges i del 28,3% en les excursions d'un dia.
A nivell general, el conjunt de viatges dels catalans, independentment del destí, ha disminuït un 9,3%, tot i que s'han registrat un 3,4% més de nits fora de casa. Aquestes xifres inclouen des de caps de setmana a l'Empordà fins a viatges internacionals. "Els catalans fem menys viatges que abans, però si viatjar és estar fora de casa, no viatgem menys. Estem viatjant diferent", explica Josep Reyner, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC).
Tot i que els desplaçaments per Catalunya segueixen sent majoritaris, s'observa un augment de les sortides a l'estranger. L'any 2025, 16,5 milions de catalans van viatjar per Catalunya, davant dels 20 milions d'estrangers i 5,8 milions de ciutadans de la resta de l'Estat. L'antropòloga Elisenda Ardèvol (UOC) assenyala que el turisme també "explora els propis territoris", contribuint a construir identitat.
Experts consultats apunten a l'encariment de l'oferta turística a Catalunya com un factor clau. La geògrafa Velislava Simeonova (Universitat de Barcelona) alerta que "el cost de fer turisme a Catalunya ha anat creixent més ràpidament que el poder adquisitiu dels catalans".
La despesa diària dels turistes interns va pujar gairebé un 30% entre 2019 i 2025 (uns 88 euros per persona), mentre que la dels estrangers va créixer un 12,21% (més de 221 euros per càpita), segons l'Idescat. Això suggereix que els estrangers fan un turisme més econòmic, mentre que els catalans que viatgen opten per productes més cars.
Reyner assenyala un "cert aspecte de selecció", on les llars catalanes amb menys recursos viatgen menys per Catalunya. Ivan Murray, doctor en geografia per la Universitat d'Edimburg, coincideix que els catalans estan deixant de viatjar degut a aquest cribratge per poder adquisitiu.
Simeonova destaca que catalans i estrangers "no viuen en la mateixa economia". Els mercats promocionats recentment, com l'estatunidenc, xinès, coreà i japonès, tenen rendes més elevades. En canvi, les famílies catalanes tenen una "demanda fugada" perquè "amb el mateix pressupost, una família obté més fora de Catalunya que aquí".
A Tossa de Mar, el 58% dels visitants són de proximitat (espanyols) i el 42% estrangers. Tot i ser majoritaris, la despesa dels visitants internacionals va més que duplicar la dels espanyols l'any passat. L'Ajuntament treballa per "convertir excursionistes en turistes" i reforçar el turisme de proximitat, tot i que el públic internacional "sosté l'economia allotjativa i la despesa".
Entre 2019 i 2025, els preus dels serveis turístics catalans van pujar un 14,3% més que l'IPC general. L'encariment dels productes bàsics com alimentació i habitatge afecta especialment les llars amb rendes baixes, que han reduït més la despesa en transport, restaurants i allotjaments.
L'oferta hotelera d'alta gamma ha guanyat pes a Catalunya, passant del 47,41% al 56,93% dels llits entre 2015 i l'actualitat. S'han perdut 18.332 places en establiments de fins a quatre estrelles, mentre que se n'han sumat 43.494 en els de quatre estrelles o més, indicant un canvi de model turístic.
Josep-Francesc Valls (Esade, UPF-BSM) defensa que els preus turístics "massa barats" dels anys setanta han donat pas a un model que atrau clients amb més capacitat de despesa. Murray, però, alerta d'una "disputa entre territoris" per atraure turistes amb polítiques fiscals.
La davallada del turisme s'ha notat a tot el territori. La Costa Daurada i les Terres de l'Ebre són les més afectades (-12,67%), seguides per l'entorn de Barcelona (-11,47%). La ciutat de Barcelona manté millor nivell, amb una baixada del 4,91%.
La reducció dels viatges dels catalans també és generalitzada, amb caigudes notables a Barcelona (-21,5%), Palafrugell (-32,4%) i Torroella de Montgrí (-38,2%). Ardèvol adverteix que la baixada del turisme interior no és només un problema econòmic, sinó "una pèrdua de vincle afectiu de la ciutadania" amb el seu propi país.
