Després de gairebé dos anys d'anàlisi, l'Ajuntament de Barcelona ha definit un full de ruta per al seu districte central. Aquesta nova estratègia urbana identifica set eixos verticals i quinze horitzontals que seran objecte d'intervencions per reforçar la vida quotidiana i el paper de l'espai públic. Un dels exemples destacats és l'eix Raval-Universitat-Mar, que connectarà la zona marítima amb la muntanya, millorant la connectivitat i l'oferta de serveis.
La iniciativa respon a la necessitat de transformar un districte amb una alta densitat de població (858 habitants per hectàrea), una elevada proporció de població estrangera (54%) i un gran pes turístic (14.000 viatgers per quilòmetre quadrat). Malgrat això, Ciutat Vella presenta la renda per càpita més baixa de la ciutat (16.838 euros anuals de mitjana) i una menor esperança de vida. L'objectiu és generar vincles i arrelament entre els residents, especialment tenint en compte que el 69% dels nous habitants són estrangers.
Reforçar la vida quotidiana i el paper de l’espai públic és precisament el motor dels canvis que està planificant el districte.
El comissionat de Ciutat Vella ha assenyalat que el futur del districte implica modificar el Pla General Metropolità (PGM) per guanyar sòl residencial, entre altres mesures. El pla d'acció, desenvolupat amb Foment de Ciutat Vella i Barcelona Regional, busca una visió més integral i connectada amb els habitants, allunyada de les grans intervencions urbanístiques del passat. L'enfocament actual pretén fer barri i reactivar el districte, considerant el planejament urbanístic vigent com a "esgotat".
Entre els set eixos verticals d'actuació, a més del Raval-Universitat-Mar, es troben el de Passeig de Gràcia - Mar, que segueix el traçat històric del decumanus, i el de Girona-Mar, amb potencial per connectar l'Eixample amb el litoral. També es considera l'eix Joan de Borbó com a corredor litoral i el de Ciutadella com una "frontissa urbana" que inclou un dels principals parcs de Barcelona. Les intervencions no seran aïllades, sinó que buscaran interrelacionar-se, com la reforma d'equipaments esportius vinculada a escoles i l'increment del verd urbà, una necessitat en un districte on el 47% dels carrers no tenen arbres.
