L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha llegit una declaració institucional per valorar la proposta de Llei Europea d’Habitatge Assequible presentada per la Comissió Europea. Collboni ha destacat que la proposta envia un missatge clar: Europa entén que la crisi de l’habitatge requereix mesures valentes i reconeix el deure dels poders públics d’intervenir quan el mercat no garanteix l'accés a aquest dret bàsic.
Per a Barcelona, aquesta proposta culmina una etapa de treball per situar l'habitatge al centre de l'agenda europea. L'alcalde ha agraït la capacitat d'escolta de la vicepresidenta de la comissió, Teresa Ribera, i del comissari d'habitatge, Dan Jørgensen, que durant gairebé un any i mig han escoltat els alcaldes i alcaldesses de la xarxa “Mayors for Housing”.
La proposta europea avala les eines que Barcelona utilitza per defensar el dret a l'habitatge i el dret a quedar-se a la ciutat. Reforça la idea que els pisos han de servir per viure-hi i dona suport a la decisió de fer desaparèixer les llicències d’habitatges d’ús turístic a la ciutat l'any 2028. Es preveu que prop de 10.000 habitatges puguin recuperar el seu ús residencial.
Europa reconeix la necessitat d'instruments per actuar en zones de mercat tensionat i que els habitatges d'ús turístic redueixen la disponibilitat per als residents. Barcelona ha patit una pressió immobiliària extraordinària, amb pujades de preus i l'expulsió de joves i famílies. La ciutat no es vol resignar i ha actuat, amb l'aval del Tribunal Constitucional a les mesures de defensa de l'interès general.
La proposta europea recull tres idees defensades per Barcelona: el concepte d’àrea tensionada, reconegut ara a escala europea; el perjudici que suposen els usos turístics per a l'oferta residencial; i la possibilitat de regular altres usos no residencials del sòl o l'habitatge quan sigui necessari. Aquestes mesures reforcen la idea que els pisos han de ser, abans que res, per viure-hi.
Collboni ha rebutjat la idea d'una confrontació entre economia i habitatge, defensant un model de ciutat on els pisos siguin llars i no actius financers, pensada perquè les persones hi puguin viure. L'objectiu és garantir el dret a quedar-se a Barcelona, assegurant la sostenibilitat de la ciutat per a aquells que la fan possible.
La feina feta per Barcelona i altres ciutats europees de la xarxa “Mayors for Housing” ha donat resultats, demostrant que no anaven en la direcció equivocada. Europa reconeix la crisi de l’habitatge i la necessitat de més capacitat d’intervenció pública. La proposta europea reforça el marc per actuar davant l'impacte dels pisos turístics, i el compromís de Barcelona es manté intacte: el 2028 els pisos turístics deixaran de tenir cabuda a la ciutat.
La feina continua amb una segona etapa per consolidar la proposta europea, mantenir la seva ambició durant la tramitació i blindar la capacitat dels governs i ciutats per actuar davant la crisi de l'habitatge. Barcelona seguirà treballant al costat d'altres ciutats europees per defensar que l'habitatge és un dret, els pisos són per viure-hi i el dret a quedar-se a Barcelona és una de les causes més importants per a la ciutat.
