La sentència considera provat que la menor va ser víctima d’humiliacions, vexacions i agressions físiques reiterades, incloent insults com “anorèxica” o “marginada”. Aquesta dinàmica es va mantenir durant mesos sense que l'escola Laietània adoptés mesures eficaces per aturar-la, fins al punt que l'alumna va haver de deixar d'assistir a classes per protegir la seva salut mental.
La jutgessa considera que la quantia de la indemnització és “fins i tot moderada”, tenint en compte la durada i la gravetat dels fets, i el patiment psicològic que va haver de suportar la menor.
Durant el judici, el centre educatiu va negar la seva responsabilitat, argumentant que el primer incident, produït el 5 de febrer de 2021, havia tingut lloc fora de les instal·lacions. La sentència, però, és contundent i atribueix la responsabilitat a l'escola, a la qual reprova haver-se negat a elaborar un informe sobre l'assetjament.
La resolució judicial subratlla que els educadors eren coneixedors de la situació des del febrer, però no va ser fins al juliol que es va començar a estudiar el cas. El dictamen també critica que l'assetjament continués en el curs següent i que la psicòloga de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica no atengués la menor en cap moment.
La inacció del centre va derivar en un cas d'absentisme escolar. Davant la manca de resposta, la família va acudir al Síndic de Greuges, que va revelar que s’havia activat un protocol d’assetjament a l’abril que va concloure erròniament que no existia cap cas. La sentència no és ferma i es pot recórrer.
