Els aiguats torrencials i de rècord que van afectar la matinada de dissabte el litoral del Baix Camp i el Tarragonès contrasten amb la sequera extrema que es viu a pocs quilòmetres de distància, on ja s'acumulen 103 dies sense precipitacions significatives.
Aquest fenomen s'emmarca en la natura mediterrània, caracteritzada per climes de contrastos. Es recorden sequeres històriques i, en canvi, hiverns excepcionalment plujosos com el de l'any passat, que va ser el més plujós dels últims 30 anys a Catalunya.
El canvi climàtic agreuja aquests contrastos pluviomètrics. Tot i les pluges puntuals a la Costa Daurada, sectors de Ponent i del sud continuen patint una ratxa seca excepcional. Dades del Servei Meteorològic de Catalunya indiquen que municipis com Vinebre o Maials porten 104 dies sense superar el litre per metre quadrat, i Lleida en suma 101.
Malgrat un estiu càlid i sec respecte a la mitjana, les reserves d'aigua es mantenen positives gràcies a les pluges de primavera. A finals d'agost, les conques internes superen el 80% de la capacitat i les conques de l'Ebre superen el 70%.
El juliol va ser un dels més secs registrats a Barcelona i al conjunt de Catalunya, marcat per llargues falques anticiclòniques que van impedir fins i tot les típiques tempestes d'estiu al Pirineu. S'espera que setembre, tradicionalment més plujós, pugui canviar aquesta tendència.
