L'autor admet que inicialment va pensar que el PSC s'instal·laria permanentment a la Generalitat, citant exemples de control municipal durador com a l'Hospitalet de Llobregat o Cornellà. Argumenta que els socialistes estan “ensinistrats per gestionar estructures de poder delegades i amb abundants pressupostos públics”.
Aquesta percepció, però, ha canviat. L'article afirma que el PSC comença a ser un “bluf” incrementat per la seva acció d'agitació i propaganda. La política, segons el text, no és només gestió, sinó “prendre decisions, fer-les complir i fer creure als funcionaris que han d’aplicar-les”.
Fer creure que governar Catalunya és com governar un ajuntament els pot sortir molt car. Ni un president és un alcalde, ni un conseller és un regidor.
La crítica es constata amb la “nefasta gestió de la crisi de Rodalies”, els problemes a Educació i la “bomba de rellotgeria” del sector de la Salut. A més, es retreu al Govern la “desídia” en qüestions centrals de la nació com la llengua i la cultura, que s'ha guanyat l'adjectiu d'imperdonable.
L'article conclou que la incompetència mostrada en el drama de Rodalies ha estat el paradigma de governar el país com si es gestionés l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Es posen com a exemples la reacció de figures com la consellera i la responsable de seguretat, afirmant que han demostrat ser “incompetents” i “ridículs”.
