Crítiques al pla d'expansió metropolità per l'impacte en el model de país

L'aprovació de 220.000 nous habitatges genera debat sobre la massificació i la pèrdua d'identitat del territori català.

Imatge genèrica de l'alta densitat urbanística a l'àrea metropolitana de Barcelona.
IA

Imatge genèrica de l'alta densitat urbanística a l'àrea metropolitana de Barcelona.

El Consell Metropolità, que agrupa 36 municipis, ha donat llum verda a la construcció de 220.000 habitatges a Barcelona i el seu entorn per absorbir el creixement demogràfic previst.

Aquesta decisió ha aixecat veus crítiques que demanen 'desmetropolitzar' el territori. Actualment, el 10% de la superfície de Catalunya concentra més del 60% de la població total, amb uns 5 milions d'habitants vivint en zones d'alta densitat. Els nous plans podrien sumar entre 600.000 i 800.000 residents addicionals a curt termini.
El debat se centra en si aquest model de creixement respon a necessitats socials o a interessos del negoci immobiliari. S'alerta que l'expansió cap a la denominada 'segona corona', que inclou comarques com el Vallès, el Maresme o el Garraf, podria desequilibrar encara més el país, convertint-lo en un continu urbà hipercondensat.
Davant d'aquesta situació, es proposa un model de país més equilibrat que no es limiti a ser un apèndix de la capital. L'objectiu seria transformar ciutats com L'Hospitalet de Llobregat, Badalona o Santa Coloma de Gramenet en espais més habitables i dignes, fugint del concepte de 'ciutat dormitori' o polígon de mà d'obra.