Les queixes sobre el sistema tarifari del transport públic a Catalunya continuen generant debat, sobretot als municipis del Vallès. Es critica que trajectes curts puguin implicar el pagament de diverses zones, mentre que recorreguts més llargs dins l'àrea metropolitana costen el mateix. L'urbanista Manel Larrosa assenyala que el disseny de zones perjudica els municipis fora del cercle de Barcelona, posant com a exemple que el trajecte de Sabadell a Barcelona són dues zones, mentre que de Terrassa a Barcelona en són tres, malgrat la distància similar.
El sistema de corones de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), amb Barcelona com a centre, no ha patit modificacions des de la seva implementació el 2001. Marc Taulats, membre de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic del Vallès Occidental, considera que és un sistema "molt centralista" i un "greuge" per a la mobilitat actual.
Els experts coincideixen que el problema va més enllà del preu. Larrosa afirma que és un "mètode injust" on el Vallès té tarifes més elevades per un servei "molt inferior". Critica la gestió dels impostos, argumentant que el recàrrec de l'IBI que paguen els municipis de l'àrea metropolitana no justifica les diferències tarifàries. Mentre els 18 municipis de la primera corona (TMB) reben una subvenció directa de la Generalitat, les 36 localitats de l'AMB (primera i segona corona) contribueixen via IBI, però només les de TMB reben ajudes governamentals.
Fa anys es va anunciar una evolució cap a un sistema de pagament basat en la distància i el temps de viatge, utilitzant noves tecnologies. Segons Taulats, es va prometre que la T-Mobilitat permetria viatjar per tot Catalunya amb un sol títol, però el projecte no s'ha materialitzat. Larrosa lamenta la falta de transparència en el destí dels recursos de l'ATM.
Tots dos experts consideren "totalment possible" un sistema de tarificació basat en el quilometratge, però recalquen la necessitat de "voluntat política". Proposen un mètode que registri entrades i sortides per fer el sistema més just i penalitzar menys els municipis allunyats de Barcelona. Actualment, ciutats geogràficament adjacents poden requerir bitllets de dues zones si s'utilitzen diferents tipus de transport públic.
Taulats suggereix que, tot i que la solució ideal és tecnològicament factible, podria estar obsoleta davant models europeus més nous. Una alternativa menys ideal seria ampliar les corones actuals per fer-les més justes per als vallesans, tot i que reconeix que "Barcelona mana d’una manera despòtica".
