La conversa, que va tenir lloc a la Plaça del Poble Gitano, va posar de manifest la persistència de nombrosos estereotips que afecten la comunitat gitana a Catalunya, malgrat la seva presència de més de sis segles. Segons Ida, la més jove del grup, aquests prejudicis estigmatitzen profundament la seva cultura.
Charo, una de les participants, va il·lustrar com la societat sovint associa els gitanos amb oficis com el mercat ambulant o la vigilància d'obres, o, en el pitjor dels casos, amb la delinqüència. Va recordar la freqüent expressió despectiva: «On vas així? Sembles un gitano».
Els gitanos tenim una etiqueta i no hi ha manera de treure-la. Treballem. No robem. Hi ha de tot com a tot arreu, com a totes les cultures.
Les dones més grans, Tita i Antònia, van reflexionar sobre una vida marcada per les dificultats derivades de ser dones i gitanes. Antònia va destacar un fet significatiu de fa més de quaranta anys, quan va ser la primera dona gitana a obtenir el carnet de conduir al barri de Gràcia, recordant la sorpresa que va generar.
Tot i que reconeixen que les coses han canviat i que la comunitat gitana ja no és tan unida com abans, també celebren la major llibertat de què gaudeixen les noves generacions. Ida, que a més és albanesa i musulmana, va subratllar la doble lluita de la dona gitana: per preservar la seva cultura i contra una discriminació estructural que s'acumula amb el temps.
“"La dona gitana ha de lluitar cada dia."
La trobada va concloure amb una reflexió sobre l'orgull de ser gitana, un sentiment que, segons Ida, ha d'impulsar les nenes a avançar sense por als prejudicis, estereotips o racisme, demostrant que la seva identitat és una part valuosa de la societat.
