L'actual centre neuràlgic de Barcelona presentava un aspecte irreconeixible a mitjans del segle XIX. Segons les imatges del Fons Lluís Tuells, conservades al Museu del Ferrocarril de Catalunya, l'espai que avui ocupa la plaça de Catalunya era una esplanada flanquejada per un bosc frondós que arribava fins a la falda de Collserola.
En aquella època, la zona estava dominada per la infraestructura ferroviària. El tren de Sarrià, inaugurat el 1862, circulava per l'actual carrer de Balmes, mentre que l'estació de la línia de Martorell se situava a la cruïlla entre la rambla de Catalunya i la ronda de la Universitat.
“"La línia provocava una divisió important i eren molt habituals els atropellaments i accidents, donada la seva proximitat als nous edificis."
L'enderroc de les muralles medievals, culminat el 1890, i l'aplicació del Pla Cerdà van acabar amb aquest paisatge rural. Les instal·lacions ferroviàries a cel obert es van tancar el 25 d'octubre de 1882 per permetre el creixement d'un districte que necessitava eliminar obstacles per a la seva expansió residencial.
