La jornada va començar amb l'avís de l'incompliment dels serveis mínims a primera hora del matí, forçant els viatgers que anaven cap a Barcelona des de Sabadell a optar pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Mentre les tertúlies radiofòniques debatien sobre la vaga de zel dels maquinistes, un sindicalista de la UGT va reconèixer “algunes incidències” però va insistir que els serveis mínims s'estaven complint, una versió que contrastava amb la percepció del Govern català.

Al migdia, l'estació de Sants era l'escenari d'una mobilització d'un centenar de maquinistes que protestaven amb crits a favor de la vaga. Paral·lelament, el Sindicat Federal Ferroviari – CGT distribuïa octavetes amb el lema: “¿Y si no hubiera trenes?”, argumentant que la vaga era necessària per la “falta de mantenimiento preventivo” i la situació crítica de la infraestructura.

El viatge de tornada en Rodalies va estar marcat per la lentitud i la incertesa. Tot i que la megafonia va anunciar un tren imminent cap a Manresa (R4), les pantalles indicaven llargues esperes. Un cop a bord, el tren anava pràcticament buit, circulant a marxa lenta pel subsòl de Barcelona. Després d'una aturada a Fabra i Puig per una “incidència en la unidad”, el tren es va aturar de nou a Montcada-Bifurcació durant uns deu minuts sense cap avís, reflectint l'estoïcisme habitual dels usuaris.

Tres quarts d'hora després de sortir de Sants, el tren encara era a Montcada. El viatge va finalitzar a Sabadell Nord a les 13:42 hores. A la sortida, la megafonia recomanava utilitzar serveis alternatius, subratllant que, per als usuaris fidels a Rodalies, la diferència entre un dia de vaga i un dia “normal” sovint és mínima.