El Castell de Montjuïc, un dels punts turístics més emblemàtics de Barcelona, estrena una exposició permanent renovada al seu centre d'interpretació. Impulsada per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), la mostra ha estat comissariada pels historiadors Josep Maria Vila i Ricard Conesa, que han ampliat i millorat la proposta anterior.
La nova exposició es divideix en set espais que aborden la història del castell i el seu context espacial, històric, social i polític al llarg de deu segles, amb un èmfasi particular en els últims 300 anys. Josep Maria Vila, responsable de les excavacions arqueològiques al castell des del 2009, s'ha encarregat de la part més antiga, centrada en l'evolució constructiva i arquitectònica.
Per la seva banda, Ricard Conesa ha aportat la seva visió sobre la part contemporània, especialment en relació amb les polítiques de memòria. El castell va ser utilitzat com a presó per a moviments socials revolucionaris, republicans i anarquistes durant el segle XIX, sovint amb empresonaments arbitràris. Un cas destacat és el del 1909, amb el fusilament de Francesc Ferrer i Guàrdia durant la Setmana Tràgica.
La mostra també recorda altres episodis, com l'empresonament d'activistes independentistes filipins o l'empresonament de partidaris del bàndol nacional a l'inici de la Guerra Civil. La figura de Lluís Companys, executat al castell, és un dels emblemes de la repressió que s'hi va exercir.
Els comissaris han volgut anar més enllà de les "guerres i batallitas", centrant-se en una nova narració que inclou aspectes socials i populars, així com la relació entre la ciutat i la muntanya durant els segles XIX i XX. S'hi incorporen fotografies, cartells, línies històriques, sons i música popular, com cançons revolucionàries del segle XIX.
L'exposició detalla l'origen del castell, que va començar com una torre de senyals documentada des del 1073, i la seva posterior transformació en un fortí el 1640. Després de la seva reforma a partir del 1753, es va convertir en un centre de repressió, des d'on es va bombardejar la ciutat en tres ocasions (1842, 1843 i 1856) i es va empresonar nombrosos revolucionaris.
Els espais de la mostra aborden des de la presència humana més antiga a Montjuïc (5.500-2200 AC) i el cementiri jueu, fins a la pedra de Montjuïc utilitzada en construccions com l'Eixample. També es posa èmfasi en els bombardeigs de Barcelona i els atemptats anarquistes de finals del segle XIX, així com la persecució posterior.
