Amagat entre fàbriques i magatzems a la Zona Franca, el CIE de Barcelona és un espai on persones sense documentació són retingudes fins a 60 dies abans de ser expulsades. Segons una educadora social, les condicions són "molt dures" per a individus que, en la seva majoria, no han estat condemnats per cap delicte. L'any passat, només el 7% dels interns havien estat condemnats, evidenciant que la majoria es troben allà per la seva situació administrativa.
El centre manté un règim de tancament estricte i l'accés a periodistes està vetat, a diferència de les presons. Aquesta opacitat dificulta conèixer la realitat interna, tot i que entitats socials i testimonis han permès reconstruir el dia a dia. Les xifres d'internament són significatives: 401 persones van passar pel centre el 2024, 592 el 2023 i 482 el 2022. Malgrat l'anunciada regularització de mig milió d'immigrants, s'espera que la situació al CIE es mantingui inalterada.
Les instal·lacions inclouen una sala d'espera per a familiars, majoritàriament dones i fills, i una sala de visites petita. El desembre del 2024, jutgesses de control van demanar al director del centre que garantís la intimitat i confidencialitat durant les visites, però no s'han observat canvis rellevants. Un cop dins, la vida s'organitza amb horaris rígids, dormitoris tancats i vigilància constant, malgrat que el reglament els defineix com a "establiments públics de caràcter no penitenciari".
Entre les queixes més recurrents hi ha l'escassetat i la mala qualitat dels àpats, segons el col·lectiu Irídia. A més, s'han documentat incidents de maltractament per part d'agents. El 2024 es van presentar 358 queixes a tot l'Estat, 78 de les quals corresponien al CIE de Barcelona. Experts assenyalen que la gestió policial no és l'adequada per a aquest tipus de centres, ja que la seva funció hauria de ser la custòdia i seguretat, no la gestió de serveis bàsics.
Les cel·les, amb capacitat per a quatre o sis persones, disposen de lliteres, una finestra i una aixeta, però alguns interns reporten males olors. Les cel·les d'aïllament, de només cinc metres quadrats amb un llit de formigó, són especialment preocupants. S'utilitzen sense decisió judicial i les seves condicions no compleixen els estàndards internacionals de drets humans, amb risc per a la salut física i mental dels interns. Durant la pandèmia, aquestes cel·les es van usar per aïllar positius de COVID-19 durant setmanes.
“"La cel·la no compleix els estàndards internacionals de drets humans. L'hi hem explicat al director, i diu que hi ha un protocol de suïcidi, però bàsicament és una càmera que et vigila 24 hores: potser no et suïcides, però et pots tornar boig."
Els testimonis d'antics interns revelen la duresa de l'experiència. Un d'ells, que va passar 40 dies tancat, recorda un incident amb un agent que el va increpar. Un altre, que va estar al CIE el 2012, explica la manca de vàters a les habitacions en aquella època i la indiferència policial davant les necessitats bàsiques. Un intern va ser agredit per un policia el 22 de març del 2025, fet que va derivar en una vaga de fam i posterior expulsió sense que la seva denúncia fos atesa.
La majoria de les persones internades al CIE acaben en llibertat. El 2024, només el 37% de les expulsions es van executar, mentre que el 63% restant van ser alliberades. No obstant això, aquesta llibertat sovint es tradueix en una situació de vulnerabilitat, amb molts ex-interns acabant al carrer. Un estudi de l'entitat Arrels del 2023 indica que el 74% de les persones sense llar són immigrants.
El cas d'un intern que va ser agredit per un policia el desembre del 2019 i posteriorment deportat sense que la seva denúncia fos investigada, ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Aquest cas, presentat per l'advocat Ton Mansilla del col·lectiu Irídia, busca denunciar un "patró estructural d'impunitat" als CIE, on les proves sovint desapareixen i els denunciants són expulsats abans de poder declarar.
