El temporal va ser el detonant de la darrera crisi, que va començar a la tarda del dimarts 20 de gener a l'estació de Plaça de Catalunya de Barcelona. Els usuaris van experimentar retards i la desaparició sobtada de trens de la línia R1 (que connecta amb el Maresme). Posteriorment, el maquinista va haver de corregir la informació oficial, anunciant que el tren no pararia a Premià de Mar per la caiguda d'una marquesina.
Les incidències es van agreujar amb un descarrilament causat per la caiguda d'una roca entre Tordera i Maçanet de la Selva (a la província de Girona), i l'esfondrament d'un mur a l'estació de Pineda de Mar l'endemà. Aquests fets van portar a la suspensió total del servei, deixant 400.000 viatgers diaris sense alternatives clares, amb escenes de resignació a estacions com la de Malgrat de Mar.
“"La situació evidencia la falta de manteniment que hi va haver durant molt de temps i que ha deixat la xarxa molt vulnerable."
Aquesta crisi ha reobert el debat sobre les “desinversions” històriques. Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), entre 1990 i 2018, Rodalies només va rebre 617 milions d'euros, molt lluny dels compromisos anunciats per governs com els de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. En el mateix període, l'Administració central va destinar 55.884 milions d'euros a la xarxa d'alta velocitat (AVE), 15 vegades més que a la xarxa de rodalies.
El Govern Illa confia que els plans d'inversió actuals, que preveuen 6.300 milions d'euros entre 2020 i 2030, comencin a donar fruits. A més, la nova empresa mixta Rodalies de Catalunya, participada per Renfe i la Generalitat, té com a primer encàrrec redreçar la línia R1, una de les més antigues i saturades, i protegir la infraestructura davant els fenòmens climàtics extrems, com el temporal Gloria del 2020.
