El congrés, sota el lema 'Comunicar en temps real', ha posat el focus en els desafiaments d’informar en directe i en entorns d’alta pressió. La primera jornada ha inclòs connexions amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a Ginebra, la República Democràtica del Congo per abordar una crisi d’Ebola, i Ucraïna per conèixer l'experiència de comunicació sanitària en context de guerra.
Periodistes de mitjans com The Times, TV3, Expresso i ZDF han compartit criteris editorials sobre com es decideix què és notícia en salut, destacant la importància del rigor, la transparència i la connexió amb la vida quotidiana de la ciutadania. S'ha subratllat la dificultat d'evitar falses expectatives davant avenços científics encara en fases preliminars.
La sessió 'Quan la salut es converteix en notícia arreu del món' ha explorat les diferències en l'agenda informativa segons els sistemes sanitaris de cada país, com el Regne Unit, Alemanya, Portugal i Catalunya. S'ha posat de manifest que la importància científica no sempre coincideix amb l'interès periodístic, on l'impacte social i la rellevància política i econòmica són factors determinants.
La pandèmia de la COVID-19 ha servit com a cas d'estudi sobre com informar en situacions d'incertesa i comunicar nous avenços mèdics sense generar expectatives científicament no garantides. També s'ha abordat la relació entre els mitjans i les institucions sanitàries, posant èmfasi en la necessitat de dades contrastades, explicacions comprensibles i respostes àgils.
La jornada s'ha tancat amb un taller pràctic per construir un agent d’intel·ligència artificial, explorant el potencial d’aquesta tecnologia en la comunicació sanitària i passant de la reflexió a l'experimentació.
