El cometa 220P/McNaught, pertanyent a la família de Júpiter, orbita el Sol cada 5,5 anys. Tot i que el seu màxim acostament a la Terra va ser l'octubre, la comunitat científica s'ha fixat en la seva inesperada brillantor deguda a dos estallidos. L'estudi presenta observacions fotomètriques calibrades poc després del primer estallido (31 de maig) i les combina amb dades públiques del sistema ATLAS per establir restriccions sobre la naturalesa i propietats del cometa. S'han determinat la velocitat d'expansió del pols, la massa ejectada i l'energia cinètica, entre altres.
Josep M. Trigo-Rodríguez, autor principal de l'estudi i investigador del ICE-CSIC i de l'Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), assenyala que els cometes de la família de Júpiter són interessants perquè migren cap a l'interior del sistema solar i les seves òrbites travessen la regió propera a la Terra, sent un risc potencial d'impacte.
Els cometes poden augmentar la seva magnitud de brillantor milions de vegades alliberant pols, matèria orgànica i glaços que es desintegren al voltant del nucli, incrementant la capacitat de la coma per dispersar la llum solar. L'equip internacional, amb Marcin Wesolowski, Maria Gritsevich i Peter Carson, va realitzar observacions des de l'Observatori Astronòmic del Montseny (Catalunya) i l'Observatori Fregenal de la Sierra (Extremadura).
Trigo-Rodríguez explica que el cometa va desprendre parts de la seva 'escorça', creant una envoltura rica en pols que va augmentar 250 vegades el seu brillantor en mig dia (primer estallido, 31 de maig). El segon estallido (5 d'agost) va fer que es tornés unes 16.000 vegades més brillant, sent observable amb telescopis d'aficionats. Aquests resultats suggereixen que la ràpida sublimació de glaços volàtils exposats a la llum solar pot trencar la 'corteza', alliberant agregats polvorosos.
L'anàlisi del comportament a llarga distància dels cometes proporciona informació sobre la seva mida i naturalesa. L'equip continua estudiant el cometa 220P, buscant indicis de fragmentació del nucli. La resistència d'aquests cossos és clau per quantificar el risc d'impacte, ja que molts cometes són extremadament fràgils i es desintegren.
L'article de referència és "Photometry and analysis of comet 220P/McNaught during the 2026 outbursts", publicat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. La comunicació és de l'ICE-CSIC.
