La paremiologia catalana, segons dades extretes del Termcat i de la recerca de Víctor Pàmies, conté nombrosos exemples de misogínia, definida com l'aversió cap a les dones. Aquestes expressions, que sovint es repeteixen sense reflexió, comparen les dones amb animals o les situen en una posició de submissió absoluta respecte a l'home.

Entre els exemples més punyents trobem frases com A la dona i a la cabra, corda llarga o comparacions directes que defineixen les dones com a mal bestiar. Altres refranys vinculen la bellesa femenina exclusivament als diners o justifiquen la violència física, com la dita que demana un bastó per apallissar la senyora.

L'estudi de la Teresa Espinal, recollit al Diccionari de sinònims de frases fetes, també identifica locucions vigents com el sexe dèbil o l'ús de l'expressió mal de dones per referir-se a malalties com la sífilis. Aquestes estructures lingüístiques demostren com el llenguatge ha servit per perpetuar estigmes històrics.

Fins i tot dites que podrien semblar positives amaguen càrregues masclistes. L'expressió A la casa que Déu vol bé, una nena primer no respon a una valoració de la filla, sinó a l'interès pràctic que la dona assumís les tasques de cura dels pares en el futur, garantint el servei domèstic familiar.