L'últim any ha estat marcat per una onada de mobilitzacions en el sector educatiu de l'Estat, amb vagues consecutives, tancades en instituts i manifestacions massives. Des de l'inici del curs escolar, fins a dotze comunitats autònomes han registrat aturades docents, amb l'última a Madrid, on els mestres d'educació infantil han mantingut una vaga indefinida durant quatre dies.
“"Ens han anat demanant cada cop més perquè saben que no podem dir que no, però no pots demanar-ho tot sense donar els recursos necessaris."
Héctor Adsuar, secretari de docents de la pública de CCOO a escala estatal, subratlla que el descontentament és generalitzat. Segons els càlculs de CCOO, les necessitats de l'alumnat han augmentat un 75% en els últims anys, mentre que la inversió per atendre-les només ha crescut un 26%. Les principals reivindicacions inclouen la reducció de ràtios, més recursos per a la complexitat a l'aula, eines per alleugerir la sobrecàrrega de feina i millores salarials.
Tot i que les demandes són similars, el seguiment de les mobilitzacions ha estat desigual. Mentre que a Catalunya, el País Valencià, Galícia i Astúries l'adhesió a les vagues ha fregat el 40%, en altres comunitats com Navarra no ha arribat al 5%. A Castella i Lleó, les mobilitzacions es van desconvocar després d'un preacord, i territoris com les Balears, Castella-la Manxa o les Canàries no han registrat vagues recents.
Aquest panorama podria canviar per un possible "efecte crida" arran de l'èxit en altres regions. Jordi Mir, doctor en humanitats i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), explica que "si es veu que en un determinat territori una mobilització funciona és més fàcil que es repeteixi en altres punts". Un exemple d'aquest contagi és el seguiment massiu de les vagues al País Valencià, poc després de les aturades catalanes, ambdues fregant el 40% d'adhesió. Al País Valencià, les protestes també s'han centrat en la defensa del valencià davant les polítiques del PP i Vox.
A les Illes Balears, tot i no haver-hi vagues recents, el malestar docent s'ha intensificat per les polítiques del PP i Vox, especialment en relació amb la llengua catalana. La conselleria d'Educació ha anunciat que permetrà l'accés al funcionariat a docents sense els requisits de català, generant alarma. A més, la comunitat educativa balear denuncia el deteriorament de les infraestructures escolars i l'augment de la violència en els centres.
Mir desmenteix la percepció que els mestres sempre estan en vaga, assenyalant que "històricament els docents no serien dels col·lectius més mobilitzats". No obstant això, reconeix que és un sector amb facilitat per organitzar-se gràcies a l'efecte aglutinador dels sindicats i els espais compartits. També destaca que una vaga docent té un impacte directe en el dia a dia de la societat, a diferència d'altres sectors.
A Galícia i Catalunya, el conflicte docent viu un moment similar. Malgrat els acords de millora de condicions pactats per alguns sindicats amb els governs, les forces sindicals majoritàries no els han secundat. A Galícia s'ha convocat una nova vaga per al 28 d'abril, mentre que a Catalunya, USTEC ha anunciat noves mobilitzacions per forçar la negociació amb el Govern.
