La Rambla del Poblenou, en direcció al mar, mostra un paisatge canviat. Una pintada mig esborrada, que originalment deia "Expats go home", il·lustra la presència creixent de residents estrangers. En els últims anys, han proliferat els negocis amb retolació exclusivament en anglès, fet que genera preocupació entre els veïns per la dificultat de mantenir el català com a llengua d'ús habitual.

Xavier Vidal, llibreter de la No Llegiu, lamenta que "ja només sents parlar anglès" i subratlla que "el barri ha canviat molt en només dos anys". Aquest fenomen s'emmarca dins del procés de gentrificació, que segons un informe de Plataforma per la Llengua, ha penalitzat la vitalitat del català, especialment en l'àmbit del comerç.

L'informe analitza dades demogràfiques i econòmiques. Entre el 2015 i el 2025, la població nascuda a països amb un PIB per càpita superior al català ha crescut significativament al Poblenou. Concretament, la població d'Austràlia i Nova Zelanda ha augmentat un 165%, la d'Amèrica del Nord un 144%, la de l'Europa septentrional un 89% i la de l'Europa occidental un 38%. Actualment, el 6,58% dels habitants del barri provenen de països amb un PIB per càpita superior, una xifra que gairebé duplica la mitjana de Sant Martí (3,36%) i supera la de tota la ciutat (3,77%).

Xavier Dengra, coordinador d'Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, explica que "hi ha una adaptació comercial a la nova demanda de població monolingüe en anglès. La retolació i l'oralitat migren cap a aquesta llengua". A la Rambla, exemples com el canvi de la ferreteria Coral per un supermercat anunciat en anglès, o cafeteries i botigues amb cartells exclusivament en anglès, evidencien aquesta tendència.

L'informe destaca que entre el 2022 i el 2026, els comerços amb cartelleria en llengües diferents del català i el castellà han passat del 2% al 26%. El 2012, no n'hi havia cap. Pel que fa a la interacció oral, el 79% dels comerciants saluden inicialment en castellà, i només un 21% en català. Si el client respon en català, un 52% dels comerciants manté el castellà, una xifra que ha augmentat respecte al 2012 (31%).

Pel que fa a l'ús del català al carrer, les dades de l'Enquesta de Serveis Municipals de l'Ajuntament indiquen que el 2025 només el 31,8% dels veïns de Sant Martí tenien el català com a llengua habitual, per sota de la mitjana de la ciutat (34,8%). El 10,2% dels veïns utilitzava habitualment una llengua diferent del català o el castellà.

L'informe també revela que, tot i que la població estrangera representa el 26,5% dels residents al Poblenou, el 35,8% dels pisos comprats el 2025 van ser adquirits per persones sense nacionalitat espanyola, una xifra molt superior a la mitjana de la ciutat (23%). A més, el preu del lloguer ha crescut un 70,5% des del 2014, superant l'increment del districte i de la ciutat.

La situació es reflecteix en l'oferta immobiliària: el 6 de maig, dels 57 pisos de lloguer al barri, només 11 eren de llarga estada, mentre que 46 eren de temporada. Cap pis s'oferia per menys de 1.200 euros mensuals. Aquestes xifres coincideixen amb les pancartes per la setmana de mobilitzacions pel dret a l'habitatge al barri.

A mesura que s'acosta a la platja, el català es dilueix encara més. Zones com la cantonada de Taulat amb Sant Francesc, on abans hi havia el restaurant Racó del Taulat, ara acull una cafeteria amb cartells en anglès com "Take it slow, enjoy your day", reflectint un espai asèptic i predominantment angloparlant.

Plataforma per la Llengua proposa mesures com un major control de la normativa lingüística i la creació de plans d'acollida lingüística obligatoris per a empreses i coworkings, incloent cursos de català en horari laboral. També reclama la creació d'indicadors periòdics d'ús social del català per establir llindars de substitució lingüística i aplicar mesures preventives o correctives.