La història de la línia ferroviària Barcelona-Mataró, inaugurada el 1848, va estar marcada per la tensió des dels seus inicis, tal com va patir el seu impulsor, Miquel Biada. Aquest pioner va haver de lluitar contra la manca d'inversors i els intents de boicot, una situació que contrasta amb les crisis actuals de Rodalies.

Nascut a Mataró el 1789, Biada va emigrar a Veneçuela i, posteriorment, a Cuba, on va fer fortuna. Va ser a l'illa caribenya on va presenciar el 1837 el viatge inaugural de la primera línia ferroviària espanyola (L'Havana-Güines), i va prometre que aconseguiria una línia similar per a la seva ciutat natal.

Quan va tornar a Catalunya el 1840, va trobar dificultats per obtenir finançament local, i el projecte es va salvar gràcies a la inversió de capital anglès, aconseguida amb l'ajuda de Josep Maria Roca. Però la seva salut es va ressentir a causa de la seva dedicació a les obres.

Els sabotatges a les obres es van atribuir, entre d'altres, als conductors de diligències que veien amenaçat el seu negoci, tot i que això mai no es va provar. El que sí que és segur és que Biada va morir el 2 d'abril de 1848, mesos abans de la inauguració del tren el 28 d'octubre, a causa d'una pneumònia contreta vigilant les obres durant nits gèlides.

Tot i el seu llegat ferroviari, el nom de Biada, present en un institut i una estàtua a Mataró, arrossega la controvèrsia d'haver estat defensor de l'esclavisme, tot i que no s'ha demostrat que participés directament en el tràfic de persones.