El repte de recuperar l'ús social del català a Barcelona davant la gentrificació

La pressió turística i l'expulsió de residents cap a la perifèria posen en risc la normalitat lingüística a la capital.

Imatge genèrica d'un carrer del centre històric de Barcelona amb vianants desdibuixats.
IA

Imatge genèrica d'un carrer del centre històric de Barcelona amb vianants desdibuixats.

La ciutat de Barcelona afronta el repte de mantenir el català com a llengua de cohesió davant l'augment de la gentrificació i el turisme, factors que han desplaçat la població local del centre.

L'evolució demogràfica de les darreres dues dècades ha transformat el mapa lingüístic de Catalunya. Segons les dades actuals, a la demarcació de Lleida el 51% de la població utilitza el català habitualment, una xifra que supera la mitjana de la capital catalana, on la pressió dels perfils internacionals i el sector serveis ha alterat els usos tradicionals.
Per revertir aquesta tendència, la Conselleria de Política Lingüística ha impulsat un paquet de 40 iniciatives destinades als consistoris. L'objectiu és que el català esdevingui una eina d'integració i ascens social per als nous residents, seguint models d'èxit com el de Guissona, on l'alcalde Jaume Ars ha creat una regidoria específica per gestionar la diversitat.

"El català necessita aquestes petites heroïcitats per sobreviure."

Jaume Ars · Alcalde de Guissona
D'altra banda, l'entorn institucional i judicial ha viscut moments de tensió arran de les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que han qüestionat el consens lingüístic vigent des de fa anys. La nova estratègia busca recuperar la presència de la llengua en l'àmbit laboral i municipal per garantir-ne la continuïtat al segle XXI.