Des de la seva joventut, el geni del modernisme va patir una salut delicada, marcada pel reumatisme articular, la febre reumàtica i la febre de Malta. Aquestes patologies el van empènyer a buscar refugi en la medicina natural i a adoptar els corrents del metge alemany Sebastian Kneipp, que advocava per l'exercici a l'aire lliure i una nutrició estricta.

A l'edat de 40 anys, Gaudí es va convertir en un seguidor fidel del naturisme vegetarià. Aquesta decisió no només responia a una necessitat física, sinó també a una convicció espiritual: creia que evitar la carn i el peix l'ajudava a mantenir la ment clara per a la seva obra i la seva fe.

El seu menú diari era d'una simplicitat gairebé ascètica. Habitualment menjava fulles de lletuga o escarola amanides amb oli d'oliva, acompanyades de fruits secs com avellanes i ametlles. També prioritzava la fruita fresca collida directament de l'arbre i evitava qualsevol tipus de condiment pesant com la sal o les espècies.

Molts dies, el seu dinar es limitava a una amanida lleugera o verdures triturades amb llet i aigua. Aquest estil de vida, marcat per la moderació extrema, va ser un pilar fonamental en la rutina de l'home que va dissenyar la Sagrada Família.