La decisió del TSJC respon a un recurs contenciós administratiu presentat per diverses entitats del sector immobiliari, que consideren que el pla no ofereix prou incentius econòmics per al sector privat a l'hora de construir habitatge social. Entre les entitats recurrents hi figuren la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el Col·legi d’Administradors de Finques Barcelona-Lleida, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya.
Segons un dels recurrents, els objectius del planejament són legítims, però la seva aplicació pot ser contraproduent. S'argumenta que una norma urbanística no viable pot derivar en menys activitat constructora, menys rehabilitació i, conseqüentment, una reducció de l'oferta d'habitatge disponible al barri.
La modificació del pla plantejava, entre altres mesures, la divisió de pisos de 160 m² en dues unitats, una per a habitatge protegit i l'altra de lliure. Un informe pericial dels demandants assenyala que aquesta proposta no compleix el precepte de viabilitat econòmica, especialment en el cas de dúplexs, ja que impedeix un accés independent a cada nou habitatge.
L'informe també qüestiona la viabilitat econòmica d'altres propostes. En obres noves que destinen el 30% a habitatge protegit, l'operació és viable però no supera el rendiment econòmic exigit per la llei d'urbanisme. El canvi d'ús de locals comercials a habitatge protegit genera pèrdues de rendiment importants, fent la proposta inviable, a més de la manca de locals amb condicions d'habitabilitat.
Ni funciona ni funcionarà
El TSJC ha donat la raó als demandants, tombant el planejament. Les entitats del sector recorden la importància que els objectius urbanístics siguin jurídicament sòlids i fruit del diàleg entre el sector públic i el privat, així com amb els agents implicats en la seva execució.
