Un dels gentilícis considerats més complexos de pronunciar és 'urgellenc/a', que fa referència als residents de La Seu d'Urgell (a la comarca de l'Alt Urgell, a Lleida). Seguint a la província de Lleida, els habitants de Tàrrega, capital de l'Urgell, són coneguts com a 'targarins/ines', una denominació que probablement té un origen toponímic àrab, derivat d''at-tariga' (lloc d'encreuament).
A la província de Tarragona, els habitants de Torredembarra (al Tarragonès) són anomenats 'torrencs' o 'torrenques', un nom que prové de la Torre d'en Barra, una antiga torre de defensa feudal. Però potser el més popular és el de Reus (al Baix Camp), on els seus habitants, a més de 'reusencs', són coneguts popularment com a 'ganxets'.
La riquesa lingüística de Catalunya es reflecteix també en el nom dels seus pobles i, per conseqüència, en els seus gentilícis, molts dels quals tenen orígens medievals, àrabs o preromans.
L'origen de 'ganxets' és incert, però una llegenda popular recollida en textos de paremiologia catalana explica que, durant la inauguració del campanar gòtic de Reus, es va penjar un ruc d'un ganxo perquè admirés l'obra. Un altre gentilici sorprenent és l''egarenc' o 'egarenca' per als habitants de Terrassa (al Vallès Occidental), que prové de l'antiga Egara, el municipi de la Hispània romana.
De fet, el llegat romà perdura en les denominacions de les quatre capitals de província. Els habitants de Barcelona són 'barcinonenses' (de Barcino), els de Lleida són 'ilerdenses' (d'Ilerda), els de Tarragona són 'tarraconenses' (de Tarraco) i els de Girona són 'gerundenses' (de Gerunda).
