Coincidint amb el centenari de la mort de l'arquitecte, Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha tret a la llum dibuixos i càlculs que havien quedat en l'oblit. Aquests documents van ser salvats de les flames l'any 1936 per Francesc Ràfols, qui els va extreure del taller de la Sagrada Família abans que fos incendiat.
Entre les troballes destaca una font monumental per a la Plaça de Catalunya dissenyada el 1876. Amb unes dimensions colossals de 47 metres d'alçada, el projecte plantejava l'aigua com un element transitable. Gaudí va calcular amb precisió el fregament de l'aire per crear passadissos sota les paràboles d'aigua, una fita que desafiava les convencions acadèmiques de l'època.
“"Gaudí converteix l'aigua en un element arquitectònic més, fent que aquesta tingui una forma de paràbola i creant passadissos per on es pot caminar."
L'expedient acadèmic del geni a l'Escola d'Arquitectura revela que, malgrat la seva visió innovadora, la majoria de les seves notes van ser aprovats simples. El seu projecte final, el paranimf de la Universitat de Barcelona (UB), va rebre un excel·lent, tot i que el tribunal va dubtar de la seva complexitat geomètrica. Va ser llavors quan Elies Rogent va pronunciar la cèlebre frase dubtant si donaven el títol a un boig o a un geni.
A finals d'aquest any, el públic podrà explorar aquests dissenys mitjançant una exposició immersiva de Mediapro Xperiences, que utilitzarà models 3D per recrear la magnitud d'unes obres que només van existir sobre el paper.
