Una anàlisi exhaustiva realitzada per l'ACN, comparant els horaris oficials de maig del 2000 amb els de novembre del 2025 (abans de l'incident de Gelida i les restriccions de velocitat), ha posat de manifest que els combois necessiten ara més temps per completar les rutes. Aquesta tendència s'explica, en part, per l'increment de parades en molts trajectes, tot i que algunes línies, com l'R4 al Penedès, ja mostraven retards significatius fa uns mesos en comparació amb l'any 2000.
“"Hi ha un increment de trens que paren a totes les parades i de freqüències, però el que no s'ha incrementat és la capacitat de la xarxa."
Les fonts del sector ferroviari atribueixen aquesta situació a la necessitat d'ampliar la capacitat de la xarxa i de dur a terme el manteniment de la infraestructura. En aquest sentit, reclamen la implementació de més trens semidirectes per optimitzar els temps de viatge. L'estudi ha considerat els trajectes més ràpids en direcció a la capital catalana, excloent els primers i últims serveis del dia per la seva poca representativitat.
El president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Adrià Ramírez, ha assenyalat en una entrevista amb l'ACN que l'augment de trens amb més parades i freqüències no ha anat acompanyat d'un increment de la capacitat de la xarxa. Això ha provocat que els trens més ràpids o semidirectes hagin de cedir espai, allargant els seus temps de trajecte o, fins i tot, desapareixent. Ramírez defensa la necessitat d'ampliar la capacitat per poder oferir tant serveis amb totes les parades com semidirectes.
“"La manca d'inversions sobre la infraestructura ha dut a una debilitat del sistema ferroviari."
Per la seva banda, el director del Centre d'Estudis del Transport, Joan Carles Salmerón, també en declaracions a l'ACN, ha justificat la lentitud per la manca d'inversions en la infraestructura, que ha debilitat el sistema ferroviari. A més, ha destacat que les obres iniciades fa pocs anys, tot i ser necessàries, també han contribuït a l'allargament dels temps de viatge. Salmerón insisteix en la recuperació dels trens semidirectes, la qual cosa implica la construcció de noves vies d'avançament.
La línia R4 és la que presenta les diferències més notables, especialment en el tram que travessa el Penedès i el Baix Llobregat. Per exemple, el trajecte entre Vilafranca del Penedès i Barcelona Sants, que abans es feia en 53 minuts, ara no baixa dels 70 minuts. Aquesta situació s'agreuja per les obres de soterrament a Sant Feliu de Llobregat i les del Corredor Mediterrani, que afecten la fluïdesa del trànsit de passatgers en prioritzar les mercaderies.
