La situació a les oficines d'atenció ciutadana de Barcelona, com la de Monumental o la de la plaça Sant Miquel, és de llargues cues, una realitat que es replica al SAIER, el servei municipal per a migrants i refugiats. A la Florida de l'Hospitalet de Llobregat, les entitats col·laboradores també estan desbordades per l'inesperat volum de sol·licituds.
“"Ens arriben persones desesperades buscant solució des d'Igualada, Sant Vicenç dels Horts, Manresa... No podem més."
Un representant de la fundació La Fundició, que inicialment havia de donar suport amb tràmits generals, lamenta que el requisit de l'informe de vulnerabilitat, introduït pel govern espanyol, ha canviat dràsticament la seva tasca. Aquesta entitat ha hagut de realitzar 2.000 informes, rebent persones de diverses localitats com Igualada, Sant Vicenç dels Horts i Manresa, i critica el poc suport dels ajuntaments i la Generalitat.
A la Florida, els espais s'han quedat petits i l'activitat habitual s'ha vist afectada. Les voluntàries fan torns, assumeixen despeses de fotocòpies i aporten material propi per poder atendre la demanda. De manera similar, a Àmbit Prevenció, una ONG del barri de la Bordeta de Barcelona, han hagut de reduir el seu horari per poder gestionar els informes de vulnerabilitat, ja que la primera setmana van estar completament saturades.
La presidenta d'aquesta entitat considera que les llargues cues són una mostra del "tracte denigrant i poc humanitari" cap als migrants per part de les institucions. Des del moviment Regulización Ya, que va impulsar la ILP per a aquest procés, es critica que les persones hagin de fer cua a les nits i que l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat no actuïn amb la mateixa celeritat que amb l'arribada de refugiats ucraïnesos.
“"Amb els refugiats ucraïnesos tothom va ser atès ràpidament en centres habilitats com el de la Fira."
Un portaveu de Regulización Ya assenyala que, malgrat les crítiques per la falta de concreció de la instrucció del govern espanyol, el text és clar i l'exigència de padró o informe de vulnerabilitat per part dels serveis socials són "interpretacions interessades". Afegeix que l'estada mínima de cinc mesos es pot provar amb documents alternatius com títols de transport o carnets de biblioteca.
L'exigència dels ajuntaments d'expedir informes només als seus residents dificulta el tràmit a aquells que no poden provar la residència, com els que viuen de relloguer, els que no són empadronats pels propietaris o els que viuen al carrer. A Tordera, els serveis socials han optat per no demanar padró per facilitar la regularització, atenent també persones d'altres municipis. Un responsable del servei de Tordera critica que el govern espanyol no hagi tingut en compte l'experiència del Col·legi del Treball Social de Catalunya.
La participació de les entitats en el procés és sense ànim de lucre, amb la voluntat de donar suport a les persones que ja atenen. El ministeri d'Inclusió ha autoritzat desenes d'associacions per tramitar la documentació a través de la plataforma Mercurio. No obstant això, la urgència ha concentrat els esforços en els informes de vulnerabilitat i moltes associacions, amb bona voluntat, s'han hagut d'organitzar sense experiència prèvia. A més, s'han trobat amb la dificultat que per utilitzar la plataforma Mercurio calia el certificat digital personal de les voluntàries.
