La recerca, publicada a la revista Journal of Medical Internet Research, destaca la importància de l'accés a dispositius, les habilitats digitals i un disseny inclusiu per garantir que la digitalització sanitària no incrementi les bretxes socials. La investigació, que compta amb la participació del Grup de Recerca en Innovació, Economia de la Salut i Transformació Digital (INEDIT), situa Meritxell Davins, directora de Transformació i Salut Digital de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, com a autora de correspondència.
L'estudi aborda la complexitat de la salut digital, anant més enllà dels factors individuals com la possessió d'un mòbil o l'accés a internet. Considera també aspectes com el disseny de les tecnologies, la capacitat d'integració de les organitzacions, la governança de dades i les polítiques d'ús. Per fer-ho, es va replicar i adaptar un exercici internacional de consens sobre els determinants digitals de la salut al context català, utilitzant un mètode Delphi modificat amb 43 especialistes inicialment.
El procés va identificar 20 determinants d'alta rellevància: 15 digitals, 4 socials i 1 polític. Entre les prioritats destaquen l'accés a dispositius i connectivitat, l'alfabetització digital i en salut, la interoperabilitat dels sistemes, el disseny inclusiu, la privacitat i seguretat de dades, i l'ús responsable de la intel·ligència artificial. Tres factors addicionals es consideren especialment rellevants per a Catalunya: l'alfabetització en salut, l'entorn urbà o rural i la personalització de les eines digitals.
Meritxell Davins assenyala que aquest enfocament pot ajudar a traduir les agendes internacionals de salut digital en planificació regional, identificar riscos estructurals i incorporar l'equitat a l'estratègia. Mireia Cano, primera autora de l'estudi, afegeix que la transformació digital ha d'anar més enllà del desplegament d'eines, assegurant que les persones puguin utilitzar-les de manera segura i efectiva.
El treball subratlla la interrelació entre els factors digitals, socials, econòmics i polítics, proposant una resposta coordinada amb àmbits com els serveis socials, l'educació i les telecomunicacions. Els resultats van ser presentats per Mireia Cano a la 19a Conferència Europea de Salut Pública a Bilbao.
