Els intents de Gabriel Rufián, líder d'ERC al Congrés, de forjar un front comú d'esquerres van trobar de nou la negativa del seu partit. Després d'un acte a Barcelona amb l'eurodiputada de Podem Irene Montero, on ambdós van fer una crida a la unitat contra l'extrema dreta, els republicans van subratllar que la seva "prioritat" és Catalunya.

El portaveu d'Esquerra, Isaac Albert, va expressar en xarxes socials la preocupació per una "democràcia en perill" i va assegurar que, "si depèn d'ERC, l'extrema dreta no governarà". No obstant això, va emfatitzar que el partit no resoldrà les disputes de l'esquerra espanyola i va apostar per liderar l'espai progressista a Catalunya, sumant forces amb partits com Bildu, BNG o Compromís.

Per la seva banda, Irene Montero va defensar la necessitat de dialogar "amb tothom", incloent-hi IU i Sumar, per concretar el front ampli presentat amb Rufián. L'exministra va manifestar el seu interès a presentar-se amb el republicà en unes eleccions generals, però va recordar que els candidats són escollits per la ciutadania mitjançant primàries.

El portaveu dels Comuns, David Cid, va valorar positivament el "pas al futur" de Rufián i Montero, tot i criticar la resposta "agressiva" d'ERC. Cid, que defensa les candidatures unitàries a l'esquerra, va assenyalar que la incògnita rau en si Rufián actuarà al marge d'Esquerra.

En un altre ordre de coses, membres de sectors crítics d'ERC van sol·licitar una consulta interna vinculant perquè la militància decideixi sobre el suport al Govern d'Illa. Aquesta iniciativa va ser impulsada per figures com Xavier Martínez-Gil, Àngel Ruiz (del Col·lectiu 1 d'Octubre), l'exconseller Alfred Bosch i l'exsenador Miquel Àngel Estradé, que anteriorment van disputar el lideratge del partit a Oriol Junqueras amb la candidatura Foc Nou.