Ercros: el gegant del clor tanca una etapa històrica amb l'OPA de Bondalti

La històrica companyia química nascuda a Barcelona afronta la seva integració al grup portuguès després de dècades de transformacions.

Imatge genèrica d'una planta industrial química amb dipòsits i canonades sota una llum crepuscular.
IA

Imatge genèrica d'una planta industrial química amb dipòsits i canonades sota una llum crepuscular.

La companyia Ercros, referent del sector químic a Catalunya, ha finalitzat aquesta setmana el termini d'acceptació de l'OPA llançada per la firma portuguesa Bondalti, marcant un punt d'inflexió en la seva centenària trajectòria.

L'empresa és l'hereva directa de SA Cros, fundada a Barcelona l'any 1904 per Amadeu Cros. Al llarg del segle XX, la firma va superar crisis i canvis d'estratègia sota presidències com la de José María Bultó o Francisco Godia, vinculant-se estretament a l'elit econòmica catalana i a institucions com el Cercle d'Economia.
L'actual configuració del grup va néixer el 1989 amb la fusió entre Cros i Explosivos Río Tinto. Aquesta etapa, liderada per Javier Vega de Seoane i Josep Piqué, va estar marcada per la influència del fons KIO i les turbulències financeres que van derivar en la suspensió de pagaments més gran de l'estat el 1992.

"La millor política industrial és la que no existeix."

Claudio Aranzadi · Exministre d'Indústria
Tot i que sota la gestió d'Antonio Zabalza l'empresa va aconseguir refer-se i mantenir una desena de plantes amb una forta capacitat exportadora, els darrers exercicis han estat complicats. L'any 2025, Ercros va registrar pèrdues superiors als 50 milions d'euros a causa de la caiguda de la demanda i l'alt cost de l'energia a Europa.
L'operació de Bondalti, que ha superat diversos obstacles com una contraoferta de la italiana Esseco, posa fi a un procés de venda que s'ha allargat dos anys. El futur de la producció de fertilitzants i clor a zones com el Pantà de Flix o el Port de Tarragona queda ara pendent de la nova estratègia del grup portuguès.