L'empresa és l'hereva directa de SA Cros, fundada a Barcelona l'any 1904 per Amadeu Cros. Al llarg del segle XX, la firma va superar crisis i canvis d'estratègia sota presidències com la de José María Bultó o Francisco Godia, vinculant-se estretament a l'elit econòmica catalana i a institucions com el Cercle d'Economia.
L'actual configuració del grup va néixer el 1989 amb la fusió entre Cros i Explosivos Río Tinto. Aquesta etapa, liderada per Javier Vega de Seoane i Josep Piqué, va estar marcada per la influència del fons KIO i les turbulències financeres que van derivar en la suspensió de pagaments més gran de l'estat el 1992.
“"La millor política industrial és la que no existeix."
Tot i que sota la gestió d'Antonio Zabalza l'empresa va aconseguir refer-se i mantenir una desena de plantes amb una forta capacitat exportadora, els darrers exercicis han estat complicats. L'any 2025, Ercros va registrar pèrdues superiors als 50 milions d'euros a causa de la caiguda de la demanda i l'alt cost de l'energia a Europa.
L'operació de Bondalti, que ha superat diversos obstacles com una contraoferta de la italiana Esseco, posa fi a un procés de venda que s'ha allargat dos anys. El futur de la producció de fertilitzants i clor a zones com el Pantà de Flix o el Port de Tarragona queda ara pendent de la nova estratègia del grup portuguès.
