La percepció social sovint associa les 'escorts' amb el treball sexual d'alt nivell, una etiqueta que moltes professionals utilitzen per distanciar-se de l'estigma de la prostitució. Segons la professora de la UAB, Lorena Garrido, la clau rau en el concepte de "consentiment", argumentant que l'intercanvi de caràcter sexual o sexoafectiu pot ser una elecció conscient, fins i tot sense desig, i comparant-ho amb altres professions vulnerables.
Tot i que les professionals com Lucía defensen la seva elecció com a "acompanyants" i no com a prostitutes, argumentant que decideixen "quan, com i amb qui" estar, les dades del CIS indiquen que la majoria d'espanyols veuen la prostitució com una forma de violència i un perill per a la dignitat.
Les trobades no sempre inclouen sexe; algunes professionals dediquen gran part del seu temps acompanyar clients en sopars o esdeveniments socials, actuant com a "actrius" per complir les expectatives. Andrea, que va començar amb 15 anys a Colòmbia per necessitat, ara reconeix que la professió també pot generar "avarícia" i que les obligacions personals i familiars són prioritàries, fins i tot rebutjant ofertes per deixar la feina.
“"En el nostre imaginari les 'escorts' són una manera d’anomenar el treball sexual d’alt estànding. Moltes persones utilitzen aquest concepte perquè és una manera d’identificar-ho sense l’estigma que porta la prostitució"
La manca d'una regulació clara a Espanya, amb una postura "abolicionista" que prohibeix la publicitat i dificulta l'exercici legal, genera desprotecció. La professora Garrido assenyala que la "infravisibilitat i la criminalització" fan més difícil denunciar agressions i augmenten la vulnerabilitat, podent empènyer les treballadores cap a xarxes d'explotació.
L'advocada de la Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans (UTEH) de l'Ajuntament de Barcelona, Begoña Martínez, corrobora les dures realitats de noies enganyades que arriben a Catalunya sota falses promeses, sent víctimes de tràfic i explotació, com el cas de set joves veneçolanes que van denunciar un matrimoni explotador.
“"Arribar de fora i posar-te a exercir lliurement com a 'escort' no és fàcil"
El debat feminista es divideix entre la prohibició i la regulació. Mentre algunes professionals cotitzen a la Seguretat Social, altres treballen en "negre", com les 'sugar babies'. La necessitat d'una regulació que eviti la desprotecció i la criminalització és un clam recurrent per garantir condicions dignes en una professió que, segons les professionals, "existia, existeix i existirà".
