Espadaler defensa la "sana laicidad" davant les crítiques a la visita papal

El conseller de Justícia reivindica la col·laboració entre administracions i confessions religioses des del respecte mutu.

Imatge genèrica d'un edifici institucional català.
IA

Imatge genèrica d'un edifici institucional català.

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha defensat el concepte de "sana laicidad" durant la inauguració del XII Congrés de Cofradías de Semana Santa a Reus.

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha defensat aquest dissabte el concepte de "sana laicidad" com a model de relació entre les institucions públiques i les confessions religioses en una societat democràtica i plural. Ho ha fet a Reus, durant l'acte institucional d'inauguració del XII Congrés de Cofradías de Semana Santa de Catalunya, una cita que reuneix representants d'hermandades i agrupacions de tot el territori català.
La intervenció d'Espadaler s'ha produït en la proximitat de la visita del papa Lleó XIV a Catalunya, una circumstància que, segons ha assenyalat, convida a reflexionar sobre el paper de les tradicions religioses en la societat contemporània i sobre la col·laboració entre administracions públiques i confessions des del respecte mutu i la diferenciació de competències.
Davant les veus que han criticat o posat en dubte la legitimitat que la Generalitat es dediqui a la visita apostòlica, el conseller ha explicat que el seu plantejament s'inspira en el concepte de "sana laicidad" formulat per Benet XVI. Segons la seva opinió, es tracta d'una visió allunyada de plantejaments rígids o excloents i adaptada a la realitat plural de les societats actuals.
Espadaler ha defensat que la col·laboració entre institucions civils i religioses pot contribuir positivament a àmbits com la preservació del patrimoni, la promoció cultural o el reforçament de la cohesió social. Ha recordat que Joseph Ratzinger definia aquesta sana laicidad com la capacitat de "llibertar la religió del pes de la política i enriquir la política amb les aportacions de la religió", mantenint sempre una clara distinció entre ambdues esferes. Segons el conseller, aquest model protegeix tant la política com la religió enfront de possibles instrumentalitzacions i garanteix la llibertat de creences sense interferències d'interessos partidistes.
També ha posat en valor el paper de la pietat popular i de les confraries, a les quals ha defensat com a elements clau per a la cohesió social, el sentiment de pertinença i la transmissió de valors compartits: "Ens enriqueixen com a societat, ens vertebren, ens cohesionen i ens permeten recordar quines són les nostres arrels", ha afirmat. Ha destacat que aquestes entitats combinen una dimensió cultural, patrimonial i tradicional amb una profunda arrel espiritual, contribuint a mantenir viu un patrimoni immaterial que forma part de la identitat col·lectiva de Catalunya.
L'acte ha comptat amb l'assistència, entre d'altres, del president del Parlament, Josep Rull, la batllessa de Reus, Sandra Guaita, l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Josep Lluís Serrano.