Experts alerten sobre la crisi educativa a Catalunya enmig de noves vagues

La tensió entre sindicats i el Departament d'Educació creix per les condicions laborals i l'augment de la complexitat a les aules.

Imatge genèrica de llibres de text en un pupitre, simbolitzant l'educació.
IA

Imatge genèrica de llibres de text en un pupitre, simbolitzant l'educació.

El sector educatiu català reprèn les mobilitzacions amb noves vagues, mentre experts alerten sobre la complexitat creixent a les aules i la insatisfacció dels docents.

El sector de l'educació a Catalunya ha iniciat una nova sèrie de vagues, amb convocatòries previstes per a maig i juny, per pressionar el Govern de la Generalitat. Les negociacions entre els sindicats majoritaris i el Departament d'Educació es troben estancades, i la tensió ha augmentat arran de la infiltració de dues agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea de mestres.
Les reivindicacions principals se centren en les millores salarials, però la problemàtica és més profunda. Experts en educació assenyalen que el sistema es troba en un punt d'inflexió, marcat per l'augment de la complexitat a les aules, que ha transformat el rol dels professionals.

"Si no s'acaben les vagues és perquè la insatisfacció perdura, és a dir, perquè no s'ha atacat el rovell de l'ou."

Francesc Padró · catedràtic de Polítiques Educatives a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Aquest catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra subratlla la necessitat de

"mesures valentes i innovadores per sortir de la mediocritat on estem instal·lats."

Francesc Padró · catedràtic de Polítiques Educatives a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Les mobilitzacions actuals difereixen de les del passat, que buscaven consolidar la professió, oposar-se a lleis com la LEC o lluitar contra retallades. Ara, l'objectiu és millorar les condicions de treball diàries, segons una professora d'història de l'educació a la Universitat de Barcelona.
L'escola inclusiva emergeix com el principal repte, amb un de cada tres alumnes a Catalunya amb necessitats especials el curs 2025-2026. Un exsecretari general de Polítiques Educatives suggereix que la solució passa per injectar més recursos als centres que més ho necessiten, ja que

"Qualsevol mesura universal és una mesura errònia."

Francesc Colomer · exsecretari general de Polítiques Educatives
A la inclusió s'hi sumen la càrrega de treball excessiva, les ràtios elevades i la burocràcia, factors que generen insatisfacció entre els docents. Aquesta desil·lusió no és exclusiva de Catalunya, sinó que s'observa en molts països de l'OCDE, on el 27% dels docents es planteja abandonar la professió, segons l'informe TALIS del 2024.

"El problema de demà no seran les vagues, sinó trobar docents que vulguin estar davant la pissarra."

Karine Rivas · professora d'història de l'educació a la Universitat de Barcelona (UB)
A més, la carrera professional dels docents és considerada massa plana, i els experts demanen incentius per potenciar l'evolució professional, amb un paper clau per als docents veterans en la formació dels nouvinguts. La solució, segons els experts, passa per augmentar la confiança i l'autonomia dels professors, que estan ben formats i responen amb avaluacions contínues.
En aquest context, un exsecretari general de Polítiques Educatives encoratja els docents a

"no es desanimin i segueixin treballant en els projectes als centres que s'han demostrat exitosos, mentre la macropolítica s'aclareix."

Francesc Colomer · exsecretari general de Polítiques Educatives