La febre per la proteïna ha transformat els passadissos dels supermercats, oferint des de iogurts enriquits i pa fins a batuts. Aquesta tendència, impulsada per la indústria alimentària i les xarxes socials, promou la idea que “com més proteïna, millor”. No obstant això, els experts insisteixen que la ingesta ha de ser personalitzada i que no s'ha d'incrementar en detriment d'altres nutrients vitals per a una dieta equilibrada.
“"La tendència és clara des de fa anys: s’està consumint més proteïna de la recomanada."
Mentre que les guies alimentàries tradicionals recomanen 0,8 grams de proteïna per quilo de pes corporal per a un adult sa, estudis més moderns situen la ingesta entre 1,1 i 1,2 grams per quilo. Aina Merino, nutricionista de l’Hospital del Mar, assenyala que determinats grups poblacionals, com les persones grans o les embarassades, sí que requereixen fer un consum més gran.
Les professionals alerten que un consum elevat i sostingut pot tenir impacte sobre la salut òssia i cardiovascular, especialment si la proteïna prové majoritàriament d’aliments d’origen animal rics en greixos saturats. També adverteixen que la fixació per l'alimentació pot derivar en trastorns de conducta alimentària, com l'ortorèxia.
“"L'interès és positiu sempre que es tinguin en compte els riscos."
Per evitar desequilibris, les expertes insisteixen a potenciar la proteïna vegetal, com els llegums i els fruits secs, o bé fonts animals magres com el peix blanc. El principal risc de les dietes hiperproteiques és que es desplacin altres aliments essencials com verdures, fibra i carbohidrats, allunyant la població de la dieta mediterrània.
