La parella boliviana, amb un fill de 9 anys, representa la cara de la pobresa a Catalunya: família migrant amb fills. La dona, Flores, va arribar el gener del 2022 i sis mesos després s’hi va unir el pare, Morillo, després de vendre totes les seves propietats per "invertir-ho tot" en una nova vida. Aquest era el segon intent de migrar de Morillo, que vint anys enrere havia provat de travessar Mèxic cap als Estats Units amb el temut tren conegut com La Bestia, però va ser expulsat a Houston.
“"Tots els somnis es van esfumar en un sol segon."
La motivació principal per emigrar no va ser la pobresa, ja que els sous d’infermera i de forner els permetien tirar endavant, sinó la “inseguretat” i la violència de les bandes a Bolívia. L’objectiu era que el seu fill tingués oportunitats de prosperar. Actualment, el menor domina el català i juga a futbol en un club infantil, una via d'escapament de la duresa familiar.
“"Només que el nen tingui estudis, nosaltres ja hem guanyat."
Viuen en un antic celler al límit de Sant Adrià amb Barcelona. Després d'ocupar-lo inicialment, van aconseguir convèncer la propietària per llogar-lo legalment. Actualment paguen 650 euros mensuals i tenen cèdula d'habitabilitat. Malgrat la legalitat, sense permís de residència i amb feines intermitents, arribar a final de mes és “difícil”, depenent de l'ajuda d'aliments d'entitats socials.
Aquesta vida en locals comercials reconvertits és el nou rostre del sensellarisme, segons David Espinós, director d’Amics del Quart Món. L'entitat detecta sovint aquests casos per les cortines que pengen a les finestres d'antigues botigues tancades en barris com la Pau o la Verneda, ja que la pressió urbanística ha buidat els assentaments informals tradicionals de Barcelona.
