Aquesta adquisició inclou 18 unitats destinades a millorar les freqüències i cobrir la prolongació del servei entre plaça Espanya i Gràcia, mentre que les 20 unitats restants substituiran trens adquirits el 1999 que han arribat al final de la seva vida útil. Aquesta mesura s'emmarca en una estratègia de l'empresa pública per afrontar un creixement significatiu.
L'empresa preveu passar dels 100 milions de viatgers actuals a 150 milions en els propers cinc o sis anys. Aquest augment s'alinea amb la reorganització interna per assumir nous projectes com la posada en marxa de la R-Aeroport, el seu primer servei de Rodalies a Lleida, el tramvia de Tarragona i la connexió de les línies Llobregat-Anoia i el Vallès.
“"Afortunadament, en aquests moments hi ha una demanda de trens molt important per part de Renfe i nostra. Hi ha un cert col·lapse dels fabricants per poder servir, i això s'està notant en retards per tenir les unitats. El bo és que els usuaris tindran trens nous, una renovació de la flota del país."
La posada en marxa del tren a l'aeroport, la R-Aeroport, és una de les grans proves per a la nova FGC. S'espera que entri en funcionament durant el primer semestre de l'any que ve, tot i els reptes logístics per realitzar les proves necessàries a causa de les inversions en infraestructura d'Adif.
A més, FGC està preparant-se per gestionar nous serveis i sistemes ferroviaris fora del seu entorn tradicional, actuant com a instrument del Govern en l'estratègia ferroviària de Catalunya. Entre els projectes en estudi, es contempla una possible connexió ferroviària entre Castelldefels i Sant Boi, que podria crear una línia directa de Gràcia a Castelldefels.
L'empresa destaca la importància de la inversió contínua en manteniment i la capacitat de programació a mitjà termini mitjançant el contracte-programa de la Generalitat, un conveni plurianual amb objectius específics que garanteix la fiabilitat i eficiència del servei. També s'estan adaptant a les noves circumstàncies derivades del canvi climàtic, que generen nous riscos i requereixen canvis en la protecció de la via i els sistemes de sensorització.
