El consistori barceloní ha anunciat una nova política lingüística que posarà sota supervisió un miler i mig d'establiments del barri de Gràcia. Aquesta iniciativa, que es durà a terme com a pla pilot, busca no només fer una diagnosi de la situació sinó també promoure el compliment de la normativa lingüística i reforçar l'ús del català com a llengua d'atenció al ciutadà.
La mesura arriba un any després que es destapés un cas de catalanofòbia en una gelateria de la Vila de Gràcia. La comissionada d'Ús Social del Català, Marta Salicrú, ja va anunciar al setembre de 2025 la intenció de reforçar el control sobre els comerços per defensar els drets lingüístics.
Un cop finalitzada la prova pilot, l'Ajuntament avaluarà la possibilitat de replicar aquestes inspeccions a la resta de districtes de la ciutat. Encara no s'han concretat quins establiments seran objecte d'aquesta revisió.
Paral·lelament, Salicrú impulsarà la creació d'una bústia del català perquè els ciutadans puguin tramitar les seves denúncies lingüístiques. Aquests anuncis s'emmarquen en el balanç dels primers 12 mesos de Salicrú com a comissionada d'Ús Social del Català a Barcelona, un càrrec des del qual s'ha impulsat, entre altres iniciatives, la Casa de la Creació de Contingut Digital en Català.
“"Avui som més a prop que fa un any de poder viure plenament en català a Barcelona. Perquè la feina arrencada tingui continuïtat, cal una àrea estable amb més recursos."
Durant la Comissió de Drets Socials de l'Ajuntament, l'oposició ha expressat diverses opinions. Joan Rodríguez (Junts) ha lamentat la manca d'acció malgrat els pactes, mentre que Jess González (BComú) ha subratllat la importància de la vida comunitària i cultural. Rosa Suriñach (ERC) ha defensat la responsabilitat del govern i de l'alcalde en l'ús social del català. En canvi, Antonio Verdera (PP) ha criticat les inspeccions, considerant que les sancions són contraproduents, i Liberto Senderos (Vox) ha defensat la llibertat de triar la llengua.
