Jordi González, veí de Santa Coloma de Gramenet des del 1994, explica la seva motivació per unir-se al Voluntariat per la llengua (VPL) del CPNL arran de la crisi del 2010. Des de llavors, ha acompanyat més de vint aprenents de quinze procedències diverses, trobant en aquesta experiència un enriquiment personal i una via per a la integració lingüística i social.
González, que sempre ha parlat català, va aprendre castellà al col·legi. La seva implicació al VPL li ha permès conèixer persones de cultures molt diverses, com una noia de Colòmbia, una altra musulmana amb dues carreres o una argentina. Manté relació amb alguns aprenents i valora positivament la seva voluntat d'integrar-se a Catalunya.
Segons el voluntari, tots els aprenents comparteixen ganes d'aprendre i comunicar-se, veient l'idioma com la millor via per integrar-se. Tot i que molts ja coneixen el castellà, troben que el català no és tan difícil d'assolir. González facilita el reconeixement a la primera trobada portant una gorra i una bossa, o ara, a través de missatges de WhatsApp.
Les trobades solen ser en cafeteries, però també inclouen sortides culturals com visites al mercat de Sant Antoni o a xerrades. González prioritza deixar parlar l'aprenent, fent preguntes sobre temes d'actualitat o història, i parlant de la cultura i forma de vida de l'aprenent, un tema que li agrada especialment.
El voluntari destaca que el VPL li aporta relacions humanes i la visió d'altres cultures. Li omple veure la voluntat d'integració de persones nouvingudes a Catalunya. Sorprèn a González que la majoria d'aprenents (nou de cada deu) siguin dones, suggerint una possible ment més oberta, una observació que també ha notat en aprendre italià.
Recomana fer de voluntari, tot i reconèixer que molta gent al·lega manca de temps. Assegura que l'experiència és molt positiva i gratificant.
